L’APDA, sota control polític? La reforma legislativa posa en dubte l’Acord d’Associació
Els recents canvis a la Llei podrien contradir els requisits d’independència exigits per la UE
La reforma de la Llei Qualificada de Protecció de Dades (LQPD), aprovada pel Consell General l’any 2024, genera dubtes creixents entre els experts. Segons ells, el nou text legal podria no garantir l’autonomia institucional mínima que exigeix la normativa de la Unió Europea, posant en risc un dels requisits clau per a l’Acord d’Associació amb la UE.
El problema central és la independència de l’APDA. El dret europeu no només exigeix que les autoritats de control siguin independents en la pràctica, sinó que també estiguin estructuralment protegides contra qualsevol ingerència política o administrativa.
Aquest criteri ha estat reforçat pel Tribunal de Justícia de la UE (TJUE), en la seva sentència C-614/10, on es va considerar que un funcionari federal austríac, tot i actuar amb llibertat, no podia garantir una independència real pel sol fet d’estar vinculat al govern.
Aquesta doctrina ha marcat un precedent important: la mera possibilitat d’influència o dependència ja és suficient per considerar que el principi d’independència queda vulnerat.
Els últims canvis
I aquí és on entren els canvis introduïts recentment per la reforma andorrana.
El nou text legal estableix que les despeses de l’APDA seran fiscalitzades prèviament per la Intervenció General del Consell General, que els inspectors de l’agència passaran a ser funcionaris públics i que s’eliminen garanties com la clàusula d’incompatibilitat amb qualsevol funció en partits polítics, habitual en òrgans de control independents. També es preveu la tutela de l’agència per part d’una comissió parlamentària.
Tot plegat fa que diversos experts qüestionin si l’Agència pot seguir sent considerada independent segons els estàndards exigits per la Comissió Europea. Aquesta qüestió no és menor: el manteniment de la decisió d’adequació, que permet la lliure circulació de dades personals entre Andorra i la UE, depèn d’aquesta autonomia real i legal.
La relació amb l'Acord i la UE
El debat pren encara més importància en el marc de les negociacions de l’Acord d’Associació entre Andorra i la Unió Europea, que inclou diversos annexos específics sobre protecció de dades i exigeix una equiparació del sistema normatiu andorrà amb el de la UE.
Tot i això, les reformes han estat defensades públicament per alguns consellers com a simples ajustos tècnics i de funcionament intern, negant qualsevol buidatge de poder a l’agència. Però aquestes declaracions contrasten amb l’abast real dels canvis i amb els criteris consolidats pel TJUE.
És el que va denunciar Resma Punjabi abans de dimitir: un APDA menys independent significa menys garanties per als ciutadans. El seu gest hauria d’haver encès l’alerta sobre fins a quin punt el Principat compleix amb la protecció dels drets fonamentals.
A tot això s’hi suma el context d’ingerències polítiques denunciades per l’exdirectora a la Fiscalia. La pregunta és inevitable: per què es va aprovar una reforma que a priori no compleix amb els estàndards europeus? Podria estar vinculada a aquelles ingerències encara no aclarides públicament?
