Missatge del síndic general, Carles Ensenyat amb motiu del Dia de Meritxell

Benvolgudes i benvolguts,

El Dia de Meritxell és l’ocasió perfecta per fer valdre la simbologia i els rituals propis del nostre país. Aquesta cadència, aquesta litúrgia que repetim cada any, no només té un sentit estètic de mostrar el que som, d’identificar-nos; sinó que té un significat encara més profund.

Els símbols no s’han de mantenir pel simple fet que sempre hi han sigut, o per l’assumpció que si no ens agraden és perquè no en sabem prou. Més enllà de l’aparença externa i més enllà de l’argument de la tradició per mantenir la simbologia, el valor d’un dia com el d’avui amb els rituals que l’acompanyen és el valor del retrobament.

El Dia de Meritxell ens retrobem els uns amb els altres, ens retrobem també amb nosaltres mateixos; i ens retrobem amb aquest llegat comú que són les institucions andorranes. Ho fem de forma espontània donant, d’aquesta manera, continuïtat a la base que fonamenta el nostre país. Ara bé, continuïtat no vol dir quedar-nos immòbils, els andorrans i les andorranes hem sabut mantenir l’equilibri de la nostra història com a poble amb l’evolució i modernització de les nostres institucions.

Sense grans revolucions, la societat andorrana ha caminat amb pas ferm cap al futur i la modernització del país. Fa més de 30 anys vam aprovar la Constitució, deixant enrere una estructura institucional que ens havia servit durant segles, però que ja no era eficient per fer créixer el nostre país i donar resposta als reptes que teníem i continuem tenint com a país.

Garantir la continuïtat institucional s’ha de fer cada dia, tot i que sovint succeeix de manera imperceptible. Les nostres accions com a càrrecs electes, com a representants del poble, marquen, tant volgudament com de forma involuntària, l’esdevenir de tot el poble andorrà i aquestes valls que ens acullen des de temps immemorials.

Dies com el d’avui, són per a nosaltres una autèntica Festa Nacional, que ens uneix a tots els andorrans i andorranes per refermar la nostra identitat i alhora allò que ens fa únics a tot el món. Com tot en aquesta vida, la celebració del Dia de Meritxell també ha evolucionat al llarg de les darreres dècades i de segur que ho farà en les dècades venidores.

Avui dia se’m fa difícil imaginar com serà el Dia de Meritxell d’aquí a dues o tres dècades, o com serà la societat andorrana d’aquí a mig segle. Però sí que tinc clar que, allò més important, és que tots i totes continuarem amb ganes de celebrar-lo com a nexe d’unió entre tots els habitants d’aquestes valls, que voldrem retrobar-nos plegats per reconnectar amb la nostra història com a poble i que continuarà sent un dia per reivindicar la nostra andorranitat.

Bon Dia de Meritxell i visca Andorra!

Carles Ensenyat Reig