Els eurodiputats d’esquerra lideren el suport a l’Acord d’Associació amb Andorra
Aquest avenç a escala europea contrasta amb la situació interna al Principat
El pròxim 12 de febrer, el ple del Parlament Europeu a Estrasburg votarà l’informe sobre l’Acord d’Associació entre Andorra i la Unió Europea, elaborat per la Comissió d’Afers Exteriors (AFET).
El text arriba a l’hemicicle després d’haver estat aprovat en comissió amb 56 vots a favor, 5 en contra i 3 abstencions, d’un total de 64 vots emesos, un resultat que fa preveure una aprovació clara en el ple.
PSOE i Unidas Podemos plegades per l'acord
La majoria dels vots favorables procedeixen dels grups de l’esquerra europea, amb un paper especialment rellevant dels eurodiputats de l’Estat espanyol. PSOE i Unidas Podemos han estat actors fonamentals que han assumit un lideratge més visible en la defensa i l’impuls polític de l’acord dins del Parlament Europeu.
En aquest context destaca la figura de l’eurodiputada Laura Ballarín, una de les principals defensores tant de l’Acord d’Associació com d’una regulació més estricta de l’entorn digital. De fet, la catalana defensa la prohibició de l’ús de les xarxes socials als menors d’edat i la imposició de sancions als directius de les grans empreses tecnològiques.
L'eurodiputada del PSC ha reiterat en diverses ocasions el seu suport a l’acord i, després de la conclusió de l’informe a l’AFET, va publicar un nou vídeo celebrant que Andorra i la Unió Europea es troben “més a prop que mai” de culminar el procés.
I el referèndum per quan?
Aquest avenç a escala europea contrasta amb la situació interna al Principat. El Govern d’Andorra es va comprometre a convocar un referèndum sobre l’acord, una consulta que, de moment, no té data i que sembla haver quedat en un segon pla. Tot i que el Govern sempre ha dit que convocaria el referèndum després de la firma, l'oposició interpreta aquest moviment com antidemocràtic.
Paral·lelament, San Marino pressiona per tancar definitivament l’acord trilateral, la Comissió Europea segueix amb atenció l’evolució del procediment parlamentari com a element de pressió sobre el Consell de la UE. També, la majoria parlamentària andorrana manté una posició prudent, però no clarament reticent.
La consellera Berna Coma va demanar campanyes d’informació adreçades a la ciutadania, malgrat que l’Executiu preveu destinar 1,2 milions d’euros a accions divulgatives.
De fet, la banda del sí ha impulsat diverses accions com: un estand institucional a la Fira d’Andorra la Vella, tota la comunicació institucional, una IA per resoldre dubtes, la Guía Desinforma't, els actes informatius a totes les parròquies, entre d'altres.
Per aquest motiu, una de les crítiques recurrents és la manca d’una campanya estructurada pel no, fet que, segons aquests sectors, dificulta un debat equilibrat.
Els suposats ultres
En el debat europeu també ha pres protagonisme l’eurodiputat alemany Alexander Sell, d’AfD, habitualment catalogat com a ultradretà, però que és considerat per diversos actors parlamentaris com un dels diputats que més ha treballat i estudiat el dossier de l’acord.
Sell adverteix que Andorra no només perdria marge de sobirania, sinó que quedaria obligada a alinear-se progressivament amb la política exterior de la Unió Europea, com ja ha passat en qüestions com Ucraïna, Palestina o l’aplicació de sancions a Rússia.
A més, alerta que es tracta d’un acord dinàmic que tendirà a créixer amb el temps, obligant el Principat a incorporar de manera continuada directives i normatives comunitàries.
Amb la votació del 12 de febrer, l’Acord d’Associació entra en una fase clau, amb un suport majoritari assegurat a l’Eurocambra, mentre a Andorra continuen oberts els interrogants polítics i el debat social sobre un text que pot marcar un punt d’inflexió en la relació del país amb la Unió Europea.