Quatre anys de guerra a Ucraïna

Vladímir Putin va ordenar la invasió a gran escala d’Ucraïna la matinada del 24 de febrer de 2022, en una operació que el Kremlin va batejar com a “operació militar especial” i que preveia, segons diversos analistes, una presa ràpida del país en pocs dies. Quatre anys després, el conflicte no només continua obert, sinó que ha desmentit moltes de les previsions inicials, tant sobre la suposada debilitat ucraïnesa com sobre la presumpta invencibilitat de l’exèrcit rus.

Una guerra més llarga i devastadora del previst

Diversos estudis apunten que Moscou esperava controlar Ucraïna en uns deu dies. Més de 1.450 dies després, aquella estimació es considera un error de càlcul de gran magnitud. La resistència ucraïnesa, sostinguda amb el suport militar i financer dels aliats occidentals, ha convertit la guerra en un conflicte d’atrició llarg i extremadament costós en vides humanes.

Les xifres oficials russes sobre baixes es mantenen sota un fort control informatiu. Tot i això, estimacions independents apunten a centenars de milers de morts i ferits russos, mentre que el nombre de víctimes ucraïneses també es compta per centenars de milers. El conflicte s’ha convertit, en paraules de diversos analistes, en una “guerra de números”, amb una lluita constant per esgotar la capacitat humana i material de l’adversari.

Impacte desigual dins de Rússia

Malgrat la duresa del front, la vida quotidiana a Moscou aparenta una certa normalitat. Botigues, restaurants i trànsit funcionen amb relativa normalitat, mentre la guerra sembla llunyana per a una part de la població urbana. Tanmateix, sota aquesta superfície hi ha tensions creixents.

Després del xoc inicial de les sancions occidentals el 2022, l’economia russa va resistir gràcies, sobretot, a les exportacions d’energia. Segons el Fons Monetari Internacional, Rússia ha arribat a situar-se entre les principals economies mundials en termes de volum. No obstant això, la dependència d’una economia de guerra, l’augment de la despesa militar i la manca de mà d’obra en sectors clau estan generant distorsions importants.

L’encariment dels aliments i la inflació s’han convertit en motiu de queixa entre la ciutadania. Alguns mitjans russos han advertit d’una greu escassetat de treballadors qualificats, mentre el Govern ofereix primes elevades per atreure voluntaris a l’exèrcit.

Conseqüències geopolítiques

Un dels objectius declarats del Kremlin era frenar l’expansió de l’OTAN. Tanmateix, la invasió ha tingut l’efecte contrari: Finlàndia i Suècia s’han incorporat a l’Aliança Atlàntica, ampliant significativament la frontera directa entre Rússia i els estats membres.

A més, l’aïllament occidental ha empès Moscou a reforçar la seva dependència econòmica i comercial de la Xina, fet que, segons diversos centres d’anàlisi, ha desequilibrat la relació en favor de Pequín. Rússia també ha vist com la seva influència tradicional en altres regions es debilitava, en un context internacional cada vegada més complex.

Quan la guerra entra en el seu cinquè any, el balanç és el d’un conflicte que ha alterat profundament l’equilibri europeu, ha provocat una devastació humana massiva i ha obert interrogants sobre la capacitat de Rússia per sostenir, a llarg termini, un enfrontament d’aquesta magnitud.