EDITORIAL | Prohibir les xarxes als menors, però... i limitar la publicitat institucional?
Article d'opinió de Joel Picón
En els últims mesos, Andorra ha mostrat una tendència a alinear-se amb diverses iniciatives europees, com la proposta de prohibir l’accés a les xarxes socials a menors de 16 anys, el reconeixement diplomàtic de Palestina o la proposta del PS de regular els grans tenidors, seguint models aplicats a França i Espanya.
Ara, la reforma aprovada pel Govern espanyol sobre la publicitat institucional —limitant al 35% els fons destinats als mitjans de comunicació i reforçant la transparència— obre un nou debat que podria repercutir també al Principat. En un mercat mediàtic petit com l’andorrà, la inversió pública representa un element determinant per a la supervivència de diversos mitjans.
El risc, tal com assenyala aquesta reforma espanyola, és que alguns mitjans puguin competir no per la qualitat del seu periodisme, sinó gràcies a la dependència econòmica dels fons institucionals. Això pot generar “mitjans dopats”, amb recursos desproporcionats en relació amb la seva audiència real o la qualitat del contingut, i en el pitjor dels casos, afectar la pluralitat i la independència editorial.
Si Andorra segueix la línia dels seus veïns europeus, la qüestió no és només econòmica: és un assumpte de democràcia i responsabilitat mediàtica.
Garantir que els mitjans puguin viure del seu treball periodístic, i no només del suport institucional, reforça la confiança del públic i evita la concentració de poder mediàtic en mans d’uns pocs privilegiats per la publicitat pública.
El Principat ja compta amb mecanismes de transparència en la publicitat institucional, però la qüestió clau és limitar l’impacte d’aquestes subvencions en la competència mediàtica. Hem vist com tant el comuns com el Govern han subvencionat els mitjans amb diferents quantitats per diverses campanyes, i això permet en part que alguns mitjans puguin mantenir estructures que d’altra manera no serien sostenibles.
Andorra ha de decidir si vol un ecosistema mediàtic equilibrat, en què els mitjans competeixin també per la qualitat del seu periodisme, o un escenari on alguns es mantenen principalment gràcies a les subvencions, dels diners de la padrina.