Acord d’associació: petita guia del laberint

Darrerament les notícies del què s’esdevé (o potser millor dir del què NO s’esdevé) a Brussel.les a l’entorn de l’Acord d’associació ens tenen a tots perplexes, desconcertats.

Amb un text de l’Acord completament tancat i presentat solemnement al desembre 2023 i acabat de pul-lir legalment, traduït als 23 idiomes oficials UE i publicat íntegrament a la seva web l’abril 2024, portem més de 2 anys des de la completa finalització de les negociacions (que, recordem-ho, començaren 8 anys abans).

Que si el grup Efta, que si el Coreper, que si el Consell de la UE, que si el Parlament Europeu, que si els Estats, que si... el guirigall és eixordador, impossible de copsar el que està passant.

Benvinguts a la burocràcia europea, el paradís on es discuteix mentre els competidors van per feina!

Un autèntic laberint infernal on ens ha dut un Govern inert, pusil-lànim, astorat, entotsolat. Un Govern perdut que s’ha lliurat completament als braços de la UE per tal que l’agomboli.

Efectivament, ja a finals de 2023, amb el text tancat, Govern hauria d’haver començat els tràmits (que no son lleugers) per a la celebració del tan repetidament promès referèndum.

I, per un instant, a principis de 2024, semblava que així seria. A l’abril 2024, un cop tancat i revisat jurídicament el text i publicat en tots els idiomes UE (no pas en català, on les pàgines del text encara pendents de traduir excedeixen el nombre de mil) era sense dubte el moment de plantejar la celebració del referèndum.

Però, és clar, que les enquestes ja no acompanyaven i, amb el text publicat (parcialment en català, però totalment en espanyol, francès, portuguès...) el NO creixia inexorable, imparable.

Així, es confia tot en què tots aquells organismes UE citats a l’inici d’aquest article (l’existència d’alguns d’ells l’anem descobrim dia a dia, conforme aquest culebrot avança) es posin d’acord.

Això, com anem veient, no és gens senzill.

De fet, portem dos anys més des d’aleshores i, malgrat totes les promeses i totes les pressions, ara com ara l’Acord simplement ha caigut de les agendes europees. No hi és. Esperen, això sí, recuperar-lo. Algun dia... però no goseu demanar quan.

Un cop Espanya ha aconseguit un Acord satisfactori UE-UK per Gibraltar (sense interferències dels Estats UE, per la seva naturalesa no-mixta), sembla haver variat el seu parer sobre l’Acord andorrà i secundar la postura quasi unànime que el “nostre” Acord SÍ és mixt.

Suposo que sabeu que l’Acord andorrà-sanmarinès és mixt per un tema d’inversions en cartera i perquè estableix una cooperació en la bona governança en matèria fiscal.

Ho heu llegit bé, sí: fiscal. Precisament aquella matèria que tant se’ns havia dit i repetit que “no tenia cabuda en l’Acord”, que “l’Acord no la tocava”.

Que “l’Acord no toca la fiscalitat”? Doncs la veritat és que sí la toca. I ho fa de manera que els Estats europeus, en la seva immensíssima majoria, han considerat inacceptable i creuen que viola la seva sobirania.

Per això fa dos anys ja que discuteixen, perquè no volen cedir allò que és seu, que la governança fiscal de cada país és molt important.

Entretant, nosaltres a Andorra, com és d’esperar, ja ens està tot bé i diem sí a tot, un sí incondicional, tan se val què digui el text convingut. Tant ens és un ou com una carbassa. Això de l’acord mixt o no mixt és quelcom que va aparèixer fa dos anys, el 2024.

I amb molta força, de manera que ha monopolitzat el debat europeu sobre l’Acord des d’aleshores. Abans sempre havíem considerat que era un Acord UE-Andorra-San Marino i no se’ns passava pel cap que tots els Parlaments dels Estats membres hi tinguessin res a dir.

I menys encara per una qüestió de governança fiscal, convençuts com ens tenien que “l’Acord no parla en absolut de fiscalitat”.  Curiosament però, el text negociat, revisat, tancat, negociat i publicat es titula:

“Proposta de DECISIÓ DEL CONSELL relativa a la firma, en nom de la Unió Europea i a l’aplicació provisional de l’Acord pel què s’estableix una associació entre la Unió Europea i el Principat d’Andorra i la República de San Marino, respectivament.”

“Aplicació provisional de l’Acord”? I perquè volien l’”aplicació provisional de l’Acord” si no el consideraven mixt i, per tant, no havia de patir (com patirà essent mixt) un periple d’anys per tots els Parlaments nacionals -més alguns de regionals- dels 27 Estats membres UE?

En qualsevol cas, ens trobarem en aquesta situació: anys de ratificació Parlament per Parlament, totes les forces polítiques de cada Parlament europeu dient la seva i debatent sobre Andorra i votant en conseqüència.

L’antítesi de la “discreció” i del “passar desapercebut” del Manual Digest.

La llei andorrana no permet l’aplicació provisional de l’Acord... però poc els costaria modificar-la.
Tenen majoria per a fer-ho.

La mateixa majoria que ha fet que Consellers “liberals” votessin la Llei Òmnibus que permetia la cessió obligatòria dels “pisos buits” (els xalets i unifamiliars queden fora de l’àmbit d’aplicació de la Llei).

Després d’algunes manifestacions anteriors més ambigües del Cap de Govern, el Secretari d’Estat ha escrit en públic que “la modificació de la Llei de tractats no és a l’agenda”.

Això voldria dir que aquest Govern -com jo vaig predir fa anys- no farà res més respecte a l’Acord d’associació, ni tan sols traduir al català les més de 1.000 pàgines que encara li manquen, i que deixarà al nou Govern que surti de les urnes la feina, pendent d’acabar.

Com cantava “Cloclo” François: “Comme d’habitude”.