Els temporers es mantenen en xifres elevades i continuen sent el pilar del mercat laboral andorrà

Les dades oficials sobre immigració laboral i residència continuen confirmant una realitat que cada vegada genera més inquietud entre una part important de la població andorrana. A tancament del mes de gener del 2026, el nombre total d’autoritzacions en vigor ja arriba a les 60.619, un increment del 2,2% respecte al mateix període de l’any passat.

Tot i que el Govern insisteix a presentar aquestes xifres com un indicador de dinamisme econòmic, cada vegada són més els ciutadans que alerten sobre les conseqüències directes que aquest creixement constant està provocant sobre l’habitatge, els salaris, els serveis públics i la identitat mateixa del Principat.

Del total d’autoritzacions en vigor, 55.479 corresponen a permisos prorrogables, amb un augment anual del 3,1%. Les autoritzacions de residència i treball arriben ja a les 43.244, mentre que les autoritzacions exclusivament de residència se situen en 10.182. També augmenten els permisos per a treballadors fronterers, que ja són 1.948.

Aquest increment sostingut arriba en un moment especialment delicat per a moltes famílies andorranes, que veuen com el cost de vida continua disparat mentre l’accés a l’habitatge esdevé cada vegada més difícil. Diversos sectors socials denuncien que el model actual prioritza el creixement quantitatiu per damunt de la cohesió nacional i del benestar dels residents de tota la vida.

Malgrat aquestes xifres globals a l’alça, durant el període novembre-gener s’han acordat 6.013 autoritzacions inicials, un 7,9% menys que l’any anterior. També disminueixen les autoritzacions prorrogables (-10,7%) i els permisos de residència i treball (-13%), unes dades que alguns interpreten com un primer símptoma d’alentiment després d’anys d’expansió continuada.

Pel que fa a les autoritzacions temporals, les de treball temporal baixen un 7,2%, situant-se en 4.728 permisos. També cauen les autoritzacions per a empreses estrangeres, amb una reducció important del 19%.

Tanmateix, per a molts ciutadans, el debat ja no és només econòmic sinó també nacional. Cada vegada hi ha més veus que reclamen un replantejament profund del model migratori i laboral d’Andorra, advertint que el país corre el risc de perdre l’equilibri social i cultural que històricament l’ha caracteritzat.

Mentrestant, el nombre de baixes del país durant el període novembre-gener ha estat de només 266 persones, un 9% més que l’any anterior, una xifra que continua sent molt inferior al volum total d’autoritzacions concedides.

En aquest context, creix el debat sobre fins a quin punt Andorra pot continuar absorbint aquest ritme de creixement sense comprometre la qualitat de vida, la identitat nacional i les oportunitats de les futures generacions andorranes.