Dimiteix la primera ministra de Letònia després que drons desviats impactessin al país
La dimissió deixa Letònia en una situació d'inestabilitat política en un dels punts més sensibles de l’OTAN
La primera ministra de Letònia, Evika Siliņa, ha anunciat la seva dimissió després de la crisi política desencadenada per la gestió de diversos drons ucraïnesos desviats que van entrar a territori letó. La seva sortida provoca la caiguda del govern de coalició a pocs mesos de les eleccions legislatives previstes per a l’octubre.
Šodien esmu pieņēmusi smagu, bet godīgu lēmumu - atkāpties no Ministru prezidentes amata.
Mana prioritāte tagad un vienmēr ir bijusi Latvijas cilvēku labklājība un drošība. Partijas un koalīcijas mainās, bet Latvija paliek. Un mana atbildība sabiedrības priekšā ir pāri visam.…— Evika Siliņa 🇱🇻🇺🇦 (@EvikaSilina) May 14, 2026
La decisió arriba després de la renúncia del ministre de Defensa, Andris Sprūds, membre del partit Progressistes, formació que posteriorment va retirar el suport a l’executiu i va deixar la coalició sense majoria parlamentària.
La crisi pels drons accelera la caiguda del govern
L’origen de la crisi es remunta al passat 7 de maig, quan diversos drons ucraïnesos dirigits contra objectius russos van ser desviats per sistemes de guerra electrònica russos i van acabar entrant a l’espai aeri letó. Un dels aparells va impactar en una instal·lació d’emmagatzematge de combustible a la zona de Rēzekne, prop de la frontera amb Rússia.
Tot i que no es van registrar víctimes, l’incident va provocar danys materials i va generar fortes crítiques per la resposta de les autoritats, especialment pels retards en les alertes a la població i en el desplegament de sistemes antidrons.
Siliņa ja havia advertit dies abans que un pressupost de defensa de prop de 2.000 milions d’euros exigia més responsabilitats polítiques i una resposta més contundent en matèria de seguretat.
Letònia, en un moment delicat per a l’OTAN
La dimissió deixa Letònia en una situació d'inestabilitat política en un dels punts més sensibles de l’OTAN, fronterer amb Rússia i Bielorússia i fortament implicat en el suport militar a Ucraïna.
Ara serà el president letó, Edgars Rinkēvičs, qui haurà d’obrir consultes amb les forces parlamentàries per intentar formar un nou govern o encarar un executiu tècnic fins als comicis.
Siliņa havia arribat al poder el 2023 amb una imatge de dirigent pragmàtica, clarament proeuropea i alineada amb l’OTAN i el suport a Ucraïna. Tot i això, la inflació, les tensions internes de la coalició i els problemes de gestió en defensa han anat erosionant el seu suport polític.