Xi Jinping reforça la cooperació militar amb Putin després d'una treva estratègica amb Trump

Cuerpo de la notícia:
Hi ha un moment durant la visita de Donald Trump a Pequín que ajuda a entendre millor que qualsevol comunicat oficial el lloc que la Xina vol ocupar al món. El president nord-americà camina al costat de Xi Jinping pels jardins de Zhongnanhai, el complex on es concentra el poder xinès, quan pregunta si aquell passeig forma part habitualment del protocol amb líders estrangers.

Xi, segons la reconstrucció publicada per The Economist, respon que no, que això passa “molt rarament”. Tot seguit afegeix, amb una somriure contingut, que Vladimir Putin és un dels pocs dirigents que també hi ha estat. Més que una resposta de cortesia, la frase funciona com una declaració de jerarquia diplomàtica.

Només quatre dies després de la sortida de Trump de la capital xinesa, Putin aterrava a Pequín en una visita que ha servit per reforçar una relació política, militar i energètica cada vegada més estreta entre una Xina en ascens i una Rússia cada cop més dependent del seu gran veí asiàtic.

Pequín com a epicentre diplomàtic global

Abans de Trump i Putin, pel centre polític xinès ja hi havia passat el ministre d’Exteriors iranià buscant suport enmig de tensions a l’Orient Mitjà. Paral·lelament, diversos líders europeus continuen visitant el país amb l’objectiu de protegir interessos comercials.

“Nosaltres rebem tothom. Parlem amb tothom. I no exigim alineament ideològic”, explica un veterà diplomàtic xinès. Segons aquesta visió, la Xina ha entès abans que altres potències que la influència global ja no depèn només d’imposar condicions, sinó de convertir-se en el punt de trobada dels actors enfrontats.

El retorn de Putin a Pequín va repetir gairebé exactament l’escenografia reservada dies abans a Trump: catifa vermella, honors militars i posada en escena solemne per projectar centralitat diplomàtica. En aquesta ocasió, Xi es va referir al líder rus com a “estimado amic”, reforçant una relació consolidada durant anys i més de 40 trobades bilaterals.

Una aliança estratègica en expansió

Tots dos dirigents van aprofitar la reunió per enviar missatges tant interns com externs. Xi va defensar la necessitat d’intensificar la coordinació amb Moscou davant un món que, segons ell, corre el risc de tornar a la “llei de la selva”. Putin, per la seva banda, es va presentar com a proveïdor energètic fiable i soci estratègic.

La trobada va servir també per acordar un augment de la cooperació militar, incloent nous exercicis conjunts, reforçant una aliança que ha guanyat pes des de la invasió d’Ucraïna i que resulta cada vegada més necessària per a Moscou que per a Pequín.

La guerra ha convertit la Xina en el principal suport econòmic de Rússia, amb la compra de petroli, gas i carbó, així com la venda de tecnologia i béns industrials. Alhora, aquesta relació permet a Pequín reforçar la seva influència global i projectar un bloc alternatiu a l’hegemonia occidental.

Pequín, nova parada obligada de la diplomàcia mundial

En paral·lel, la capital xinesa s’ha convertit en una parada habitual per a líders internacionals de perfils molt diversos, des de països alineats històricament amb Washington fins a aliats europeus. La narrativa oficial xinesa defensa que, en un món inestable, Pequín emergeix com un interlocutor imprescindible.

“Com menys fiable es torna els Estats Units, més gran és el poder d’atracció de la Xina”, recull un editorial del Diari del Poble, òrgan del Partit Comunista.

Analistes internacionals assenyalen que Xi surt reforçat d’aquestes trobades, ja que aconsegueix estabilitzar relacions clau sense renunciar a les seves posicions estratègiques en àmbits com Taiwan, tecnologia o model econòmic.

De potència perifèrica a centre del poder global

Fa no tants anys, la Xina actuava des d’un segon pla en l’escena internacional, prioritzant l’estabilitat interna. Amb l’arribada de Xi Jinping al poder el 2012, aquesta estratègia va començar a canviar progressivament.

Després de la crisi financera global, Pequín va interpretar que Occident mostrava signes de debilitament. Des d’aleshores, el país ha impulsat iniciatives com la Nova Ruta de la Seda, l’expansió diplomàtica a Àfrica, l’Orient Mitjà i Amèrica Llatina, i una presència més activa en organismes internacionals.