Andorra pressuposta gairebé el doble del que acaba invertint

Les administracions públiques andorranes continuen mostrant una diferència significativa entre les inversions que projecten als seus pressupostos i les que finalment arriben a executar. Així ho posa de manifest la memòria del 2024 del Tribunal de Comptes, que revela que els set comuns i el Govern van executar només el 55,24% de les inversions previstes inicialment.

En concret, les administracions havien pressupostat inversions per valor de 194 milions d'euros, però al tancament de l'exercici la despesa efectivament executada es va situar en poc més de 107 milions. La diferència, superior als 86 milions d'euros, ha portat l'organisme fiscalitzador a reclamar una planificació més ajustada a la realitat.

Davant aquestes xifres, el Tribunal de Comptes recomana que les administracions elaborin les seves previsions pressupostàries tenint en compte la seva capacitat real d'execució, amb l'objectiu d'evitar que els pressupostos acabin oferint una imatge distorsionada de les inversions que realment es poden materialitzar durant l'any.

Pel que fa a les dades per administracions, el comú d'Escaldes-Engordany va ser el que va presentar el percentatge d'execució més elevat, amb un 68,59% de les inversions previstes. El va seguir la Massana, que va executar el 65,5% del pressupost destinat a inversions.

En canvi, Ordino va registrar el percentatge més baix, amb només un 26,98% d'execució, mentre que Sant Julià de Lòria es va quedar en el 39,68%. En tots dos casos, el Tribunal de Comptes recorda que no ha pogut fiscalitzar aquests comptes.

El Govern, per la seva banda, va executar el 54,38% de les inversions pressupostades, mentre que Andorra la Vella va arribar al 56,31%, Encamp al 59,79% i Canillo al 47,18%.

L'informe també torna a posar el focus sobre una pràctica que el Tribunal de Comptes assenyala de manera recurrent: les modificacions pressupostàries aprovades a finals d'exercici per donar cobertura a despeses que ja s'havien compromès sense disposar inicialment de consignació suficient.

Aquesta observació afecta, entre altres organismes, el Govern, el Servei Andorrà d'Atenció Sanitària (SAAS), la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) i l'Agència Estatal de Resolució d'Entitats Bancàries (AREB). En el cas de l'executiu, la modificació pressupostària observada va ascendir a 4,2 milions d'euros.

Les conclusions de l'organisme fiscalitzador obren de nou el debat sobre si les administracions públiques estan elaborant pressupostos excessivament optimistes o si, per contra, existeixen dificultats estructurals que impedeixen executar els projectes previstos dins dels terminis establerts.