DA aposta per un sistema públic de capitalització per reformar les pensions i descarta els plans privats
La reforma de les pensions estudia combinar el model de repartiment amb un fons públic de capitalització
Sergi Pérez | Consell General
por el autor
La Veu Lliure
3
minutos de lectura
Publicado el
Martes, 30 Junio 2026 - 13:43
La comissió encarregada de la reforma del sistema de pensions estudia incorporar un model de capitalització de gestió pública com a complement de l'actual sistema de repartiment. Així ho ha explicat aquest dimarts el conseller general demòcrata Jordi Jordana durant el debat d'orientació política, on ha avançat les principals línies de treball per garantir la sostenibilitat del sistema.
Segons Jordana, la comissió ja disposa d'una "preproposta" que inclou mesures com l'augment de les cotitzacions a la branca de jubilació, l'establiment de límits a les cotitzacions, el retard progressiu de l'edat de jubilació, l'increment del factor de conversió del punt de jubilació i la convivència entre el sistema actual de repartiment i un nou model de capitalització.
Un model públic de capitalització i no plans privats
El conseller ha volgut deixar clar que la reforma no contempla la implantació de plans privats de pensions. En aquest sentit, ha remarcat que la proposta passa per crear un fons de capitalització gestionat pel sector públic, administrat per la mateixa entitat que actualment gestiona el sistema de repartiment.
"No ens plantegem plans privats de cotització. El que ens plantegem és un pla de capitalització gestionat pel sector públic", ha afirmat.
Malgrat això, Jordana ha reconegut que els treballs encara no estan tancats. Els estudis realitzats fins ara han posat de manifest dubtes sobre l'impacte que podria tenir la convivència dels dos models, ja que una part de les cotitzacions deixaria d'alimentar el sistema de repartiment, fet que podria incrementar el deute derivat dels drets de jubilació ja adquirits.
Una reforma complexa que encara necessita més estudis
La comissió també està analitzant quin seria l'import de les futures pensions amb el nou sistema, especialment per als treballadors més joves que s'incorporin al mercat laboral. A més, estudia com articular una transició progressiva perquè els dos models puguin conviure durant un període sense perjudicar els pensionistes ni els cotitzants.
Jordana ha admès que la reforma "no avança al ritme que ens agradaria", una percepció que, segons ha dit, comparteixen també diversos agents socials. Tot i això, ha negat que el retard respongui a una manca de voluntat política i ha assegurat que la complexitat tècnica obliga a analitzar amb detall les conseqüències de cada mesura abans de tancar una proposta definitiva.
Habitatge, creixement i model econòmic centren el debat polític
Més enllà de les pensions, el debat d'orientació política també ha servit per confrontar els diferents models de país.
Des de Ciutadans Compromesos, Carles Naudi ha defensat un creixement basat en activitats d'alt valor afegit, la digitalització i la intel·ligència artificial, mantenint una fiscalitat competitiva i apostant per "créixer millor i no més".
Per la seva banda, la consellera del Partit Socialdemòcrata, Susanna Vela, ha qüestionat els quinze anys de governs demòcrates i ha situat l'habitatge com el principal repte del país, reclamant una nova llei d'urbanisme i un model econòmic més equilibrat.
El president del grup parlamentari de Concòrdia, Cerni Escalé, ha insistit en la necessitat d'un canvi de model econòmic i territorial i ha acusat el Govern de destinar recursos públics a pal·liar els efectes de la crisi de l'habitatge, "un problema que ells mateixos han generat".
Finalment, Carine Montaner, d'Andorra Endavant, ha criticat la gestió de l'Executiu, advertint sobre la pèrdua de poder adquisitiu, les dificultats d'accés a l'habitatge i la necessitat de preservar la competitivitat del país mitjançant una fiscalitat atractiva i una política migratòria més selectiva.