Illa hauria criticat la pressió migratòria d'Andorra sobre l'Alt Urgell

La queixa expressada la setmana passada pel Govern de la Generalitat sobre l'impacte que té el creixement d'Andorra en l'habitatge i els serveis públics de l'Alt Urgell obre un debat que va més enllà de la relació transfronterera. També posa sobre la taula una aparent contradicció política.

Des de Catalunya s'assenyala que la necessitat de mà d'obra del Principat atrau treballadors que acaben residint a les comarques veïnes, fet que contribueix a tensionar el mercat immobiliari i els serveis públics. 

En la trobada entre el president de la Generalitat, Salvador Illa, i el cap de Govern, Xavier Espot, el dirigent del PSC hauria retret la necessitat andorrana de capital humà. 

És una realitat que existeix i que mereix ser abordada amb cooperació institucional. Tanmateix, sorprèn que aquestes crítiques provinguin de responsables polítics vinculats al PSOE, un partit que durant els darrers anys ha defensat una política migratòria expansiva i que acaba d'impulsar la regularització extraordinària més gran de la història d'Espanya.

La immigració catalana, en xifres

Les xifres són eloqüents. Catalunya és la comunitat autònoma que ha registrat més sol·licituds en aquest procés de regularització, amb més de 257.000 expedients, sobre un total d'1,17 milions a tot l'Estat. 

Només la demarcació de Barcelona concentra prop de 192.000 peticions. Al mateix temps, el Govern espanyol reivindica aquesta política perquè considera que cobreix les necessitats del mercat laboral, augmenta les cotitzacions a la Seguretat Social i contribueix al creixement econòmic.

És difícil no veure una certa paradoxa. Si l'arribada de població és presentada des de Madrid com una oportunitat econòmica i una resposta a la manca de treballadors, costa entendre que quan aquesta mateixa dinàmica es produeix a Andorra es converteixi en un problema atribuïble al Principat.

Andorra, de fet, no desenvolupa una política migratòria oberta sense limitacions, com altres països de la UE. 

Tarragona és avui la demarcació catalana que més creix

El Principat estableix contingents anuals, vincula els permisos de residència a un contracte de treball i dimensiona l'entrada de treballadors en funció de les necessitats de la seva economia. 

És un model orientat a cobrir vacants en sectors com el turisme, la restauració, el comerç o la construcció, en un mercat laboral que registra pràcticament plena ocupació.

Que una part d'aquests treballadors decideixi establir-se a l'Alt Urgell respon, principalment, a la diferència de preus de l'habitatge entre Andorra i les comarques veïnes. 

Però aquesta circumstància també posa de manifest les dificultats estructurals del mercat immobiliari català, agreujades per un fort creixement demogràfic. 

Sense anar més lluny, Tarragona és avui la demarcació catalana que més creix en població, mentre Catalunya ja supera els 8,2 milions d'habitants.

És legítim reclamar una millor coordinació entre administracions per afrontar aquests reptes compartits. El que resulta més discutible és convertir Andorra en el principal responsable d'unes tensions que responen també a decisions polítiques adoptades a Catalunya i al conjunt de l'Estat.

Si la immigració és considerada una eina imprescindible per sostenir el mercat laboral espanyol, difícilment es pot retreure al Principat que recorri al mateix mecanisme per garantir el funcionament de la seva economia.