El 3% dels contribuents amb més ingressos dispara la recaptació de l’IRPF
La despesa total del sector públic a Andorra va superar la xifra de 1.800 milions d'euros
El creixement de la recaptació fiscal a Andorra s’explica cada vegada més per l’activitat econòmica que genera els volums de capital més importants.
La inversió estrangera en el mercat immobiliari, les empreses i les rendes més elevades concentren bona part de l’increment dels ingressos públics.
El ministre de Finances, Ramon Lladós, ha explicat que l’augment de la pressió fiscal respon principalment a tres factors. El primer és la major recaptació vinculada al mercat immobiliari.
En aquest àmbit, destaca especialment l’impost sobre la inversió estrangera en immobles, que ha recaptat gairebé un 40% més que l’any anterior.
El sistema estableix una tributació més elevada com menys temps fa que el propietari ha mantingut l’immoble, amb una reducció progressiva del gravamen fins al desè any. En el cas dels no residents, però, aquesta tributació es manté.
Les rendes superiors als 200.000 euros concentren l’augment
El segon factor que explica l’augment de la recaptació és l’impost de societats. Durant el 2025 s’ha començat a reflectir plenament la modificació introduïda al final de l’anterior legislatura, que estableix que totes les empreses han de tributar com a mínim pel 3% dels seus beneficis.
Lladós ha explicat que aquesta modificació no implica necessàriament que les empreses acabin pagant més impostos a llarg termini, sinó que modifica la manera com es distribueix la tributació en el temps i limita determinades deduccions.
El tercer element és l’augment de la recaptació de l’IRPF, especialment entre les rendes més elevades. El ministre ha assenyalat que l’increment més important prové de les persones amb ingressos superiors als 200.000 euros anuals. Aquest grup representa aproximadament el 3% de les persones que presenten l’IRPF, però concentra una part especialment rellevant de l’augment de la recaptació.
La dada reflecteix el pes creixent de les rendes més altes dins del sistema tributari andorrà. L’augment dels ingressos públics no procedeix, per tant, d’una pujada generalitzada dels tipus impositius, sinó d’una major capacitat recaptatòria sobre determinats perfils econòmics i activitats.
«No han pujat els tipus impositius dels principals impostos», ha insistit el ministre, en referència a l’IRPF, l’impost de societats i l’IGI.
La despesa total del sector públic a Andorra va superar la xifra de 1.800 milions d'euros. Aquesta magnitud reflecteix el volum de recursos destinats per l'administració per cobrir els serveis públics, les inversions en infraestructures i el funcionament de l'Estat. Per posar-ho en context, la despesa pública representa al voltant del 37% del Producte Interior Brut (PIB) del país.
Més recaptació per finançar un pressupost rècord
L’evolució de la recaptació coincideix amb un mercat laboral en què l’economia andorrana continua depenent principalment dels treballadors assalariats. El 93% de les autoritzacions de residència i treball en vigor corresponen a persones que treballen per compte d’altri, davant del 7% de treballadors per compte propi.
En termes absoluts, hi ha aproximadament 40.111 autoritzacions per a assalariats i 3.095 per a treballadors per compte propi.
Per cada treballador per compte propi hi ha, per tant, aproximadament dotze treballadors assalariats. El model laboral vinculat a la immigració es basa principalment en la contractació per part d’empreses, especialment en sectors com els serveis o la restauració.
Al mateix temps, la dificultat per accedir a un habitatge està modificant el patró d’arribada i permanència d’una part de la mà d’obra.
L’increment coincideix amb la dificultat de molts treballadors per assumir el cost de l’habitatge i l’elevat cost de la vida a Andorra. Cada vegada més persones opten per residir fora del país i desplaçar-se diàriament per treballar en sectors com la restauració, el comerç i els serveis.
Mentre les noves autoritzacions totals han disminuït un 4,8% i les de residència han caigut un 14,5%, el volum total de permisos en vigor continua creixent fins a assolir les 60.284 autoritzacions, un 2,4% més.
El contrast entre l’evolució de la fiscalitat i la del mercat laboral mostra una transformació de l’economia andorrana: el capital estranger i les rendes més elevades generen una part creixent de la recaptació, mentre el mercat laboral continua depenent d’una àmplia majoria de treballadors assalariats i d’una mà d’obra estrangera que cada vegada troba més dificultats per residir dins del país.