L'Enquesta de Condicions de Vida revela un augment de la desigualtat i de la privació material a Andorra

El Govern ha presentat aquest dimarts l'Enquesta de Condicions de Vida 2025 com una demostració que les seves polítiques econòmiques han millorat el poder adquisitiu de la ciutadania. 

La ministra de Presidència, Economia, Treball i Habitatge, Conxita Marsol, atribueix els resultats a mesures com l'augment del salari mínim per sobre de l'IPC o la gratuïtat del transport públic.

Segons l'informe, els ingressos mitjans per unitat de consum han augmentat un 10% en un any, passant de 37.335 euros a 41.085 euros, molt per sobre de la inflació registrada el 2024, que va ser del 2,7%.

El Govern també posa en relleu la reducció del risc de pobresa, que baixa del 16,4% al 13,3%, així com un lleuger descens de les llars que destinen més del 40% dels ingressos al lloguer, del 13% al 12,7%.

Les dades que el Govern evita destacar

Malgrat el relat optimista de l'Executiu, les mateixes estadístiques inclouen indicadors que dibuixen una realitat molt menys favorable.

L'índex de Gini, que mesura la desigualtat en la distribució de la renda, empitjora i passa de 38,4 a 40,2 punts, fet que indica que la riquesa es concentra encara més.

A més, la privació material severa registra un augment molt significatiu: passa del 5% al 7,3% en només un any. Aquest indicador reflecteix el percentatge de persones que no poden assumir almenys quatre necessitats bàsiques, com mantenir una temperatura adequada a la llar, afrontar despeses imprevistes o substituir béns essencials.

Aquest increment contrasta amb el missatge de millora generalitzada difós pel Govern.

Més propietaris... o menys llogaters?

L'Executiu també celebra que augmenti el percentatge de persones que viuen en habitatges de propietat, del 35,9% al 38,6%, mentre disminueixen les que resideixen de lloguer.

No obstant això, les dades no expliquen els motius d'aquest canvi. L'estadística no permet saber si respon a un augment real de l'accés a la propietat o bé a altres factors, com canvis demogràfics o moviments de població.

Comparacions favorables amb Espanya i França

Un altre dels arguments utilitzats pel Govern és la comparació amb Espanya i França. L'informe assenyala que el llindar del risc de pobresa a Andorra és superior al dels països veïns, ja que els ingressos mitjans també són més elevats.

Tanmateix, aquesta comparació no té en compte que Andorra presenta un dels costos de l'habitatge més elevats del sud d'Europa, un factor que condiciona de manera determinant el poder adquisitiu real de moltes famílies.

Així, mentre el Govern presenta l'enquesta com una validació de les seves polítiques, les mateixes dades oficials evidencien que la desigualtat augmenta i cada vegada hi ha més persones que tenen dificultats per cobrir necessitats bàsiques, dues realitats que queden relegades a un segon pla en el discurs institucional.