Farage revalida el seu escó al Parlament britànic després de derrotar el «Comte Cubell d’Escombraries»
El líder de Reform UK guanya les eleccions a Clacton amb 22.239 vots en uns comicis convocats per ell mateix
El líder de Reform UK, Nigel Farage, ha revalidat el seu escó al Parlament britànic després de guanyar les eleccions celebrades a la circumscripció de Clacton, al sud d’Anglaterra.
Farage ha obtingut 22.239 vots, amb una majoria de 12.784 paperetes respecte del seu principal rival, el peculiar candidat conegut com el «Comte Cubell d’Escombraries».
Nigel Farage revalida el escaño en el Parlamento británico tras imponerse al conde Cara de Cubo de Basura. pic.twitter.com/PxBN0Q8nS9
— Wall Street Wolverine (@wallstwolverine) August 14, 2026
Els comicis havien estat convocats pel mateix Farage després que renunciés al seu escó enmig d’una polèmica relacionada amb unes donacions milionàries. El líder de Reform UK buscava així obtenir un nou recolzament directe de les urnes i reforçar la seva posició política.
Ni el Partit Laborista ni el Partit Conservador van presentar candidats, ja que consideraven els comicis una mena de pantomima política impulsada per Farage.
Farage s’imposa davant un rival satíric
El segon candidat més votat ha estat el «Comte Cubell d’Escombraries», darrere del qual es troba l’escriptor i humorista Jonathan David Harvey. La seva candidatura tenia un caràcter satíric i es presentava com una forma de reivindicar la participació democràtica.
La cursa electoral també va comptar amb altres candidats de caràcter extravagant. Entre ells hi havia Alan Howling Laud Hope, líder del Partit Oficial dels Monstres Delirants, acompanyat en la seva plataforma per un personatge que es presenta com «L’increïble Maó Volador».
Aquest tipus de candidatures satíriques són habituals en les eleccions britàniques i busquen principalment ridiculitzar els candidats tradicionals o denunciar aspectes del sistema polític.
Una elecció per reforçar-se davant l’escàndol de les donacions
La convocatòria electoral tenia una importància especial per a Farage. El polític havia estat qüestionat per unes donacions de gairebé sis milions d’euros procedents de Christopher Harborne, empresari i inversor en criptomonedes.
Enmig de la polèmica, Farage va renunciar al seu escó i va decidir tornar a sotmetre's al judici de les urnes. El líder de Reform UK va presentar la convocatòria com una batalla entre «el poble i el sistema».
La victòria li permet tornar a la Cambra dels Comuns amb un nou mandat i, almenys inicialment, reforça la seva posició dins de Reform UK.
La participació cau respecte del 2024
Farage partia com a clar favorit a Clacton, una circumscripció on ja havia aconseguit una victòria contundent el 2024, quan va obtenir aproximadament el 46% dels vots.
En aquesta ocasió, però, la participació ha estat del 44,37%, uns 14 punts percentuals menys que dos anys enrere.
Clacton és una localitat costanera del sud-est d’Anglaterra que durant dècades va ser una destinació turística popular per als londinencs. Actualment, però, afronta un important declivi econòmic i inclou Jaywick, considerat un dels barris més desfavorits del Regne Unit.
Es tracta d'un territori especialment favorable als discursos populistes i a les reivindicacions de Reform UK.
Farage no assisteix a la celebració de la victòria
El líder de Reform UK no va acudir a la celebració dels resultats. Farage va justificar la seva absència afirmant que la policia l’havia informat de l’existència d’una «campanya organitzada per pertorbar i degradar el resultat».
Fonts policials citades per Press Association, però, van negar posteriorment que s’hagués recomanat al polític que no assistís a l’acte de celebració.
La victòria es produeix en un moment en què Reform UK ha experimentat un creixement important a les enquestes des de les eleccions generals del 2024.
La investigació sobre les donacions continua oberta
Tot i la victòria electoral, la polèmica sobre les donacions no queda tancada.
Els diputats britànics estan obligats a declarar les donacions rebudes durant l’any anterior a unes eleccions en el termini d’un mes des que assumeixen el càrrec. La Comissió d’Estàndards del Parlament haurà de determinar ara si Farage va complir correctament les normes.
Si l’organisme conclou que el líder de Reform UK va vulnerar el codi ètic, podria ser suspès durant deu dies i, en determinades circumstàncies, es podria arribar a convocar una nova votació a la circumscripció.