El coordinador del grup de sociologia d’Andorra Recerca i Innovació (AR+I), Joan Micó, considera que reduir de vint a deu els anys necessaris per accedir a la nacionalitat andorrana seria una mesura “positiva”, ja que permetria que “el sistema polític s’adaptés més a les necessitats del conjunt de la població”. Així ho ha afirmat en declaracions a l’Agència de Notícies Andorrana (ANA), en què ha destacat que l’efecte principal d’aquest canvi no seria tant una transformació dels partits polítics presents al Consell General, sinó sobretot “els temes que es tractarien” a la cambra.
Segons Micó, “l’ideal de país hauria de ser que hi hagués més proporció d’andorrans, la proporció més gran possible”, ja que el fet que només un 45% de la població tingui dret a vot suposa “un límit al sistema polític”. En aquest sentit, ha explicat que l’actual model institucional “s’adapta més a una part de la població”, concretament “la benestant”, és a dir, “la que li pot donar més vots” als representants polítics.
El sociòleg també ha subratllat que totes les societats contemporànies tendeixen cap a la diversitat. “Només ens hem de fixar” en els cognoms de les persones que es presenten a les llistes dels diferents partits polítics al Consell General, que ja reflecteixen “orígens diversos”. Aquesta realitat evidencia, segons Micó, “una tendència cap a la diversitat”, en què cada actor polític ha de poder desenvolupar el seu projecte polític adaptant-se a una població concreta per “tenir més força”.
Tot i reconèixer que en un país amb una elevada proporció de residents sense nacionalitat andorrana és “normal” que hi hagi cert “recel”, Micó defensa que “la realitat és que s’ha d’anar cap a la diversitat”. Ha recordat que als anys vuitanta, coincidint amb un fort creixement demogràfic, es va optar per dificultar l’accés a la nacionalitat amb l’objectiu de protegir “la identitat del país”, però ha advertit que aquesta política pot acabar tenint l’efecte contrari. “Si es continués amb aquesta política, d’aquí a uns anys potser hi hauria un 5 o un 10% d’andorrans”, una situació que, al seu parer, “sí que suposaria un problema”.
Pel que fa a la participació política, a les eleccions nacionals del 2023 estaven cridades a les urnes 29.958 persones, de les quals 20.057 van exercir el seu dret a vot. Segons les dades del departament d’Estadística, a finals del 2023 la població total del Principat se situava en 85.101 habitants.
La tendència de la nacionalitat andorrana
Micó ha alertat que la tendència dels darrers anys apunta a una disminució de la població amb nacionalitat andorrana, a causa de l’augment del volum de residents vinguts de fora. A això s’hi afegeix, segons ha explicat, una fecunditat molt baixa i un progressiu envelliment de la població. “Segurament, cada cop serà menor”, ha afirmat, motiu pel qual considera necessari que el perfil immigrant contribueixi a “restablir la població andorrana”.
Finalment, el sociòleg ha assenyalat que un dels principals frens a l’adquisició del passaport andorrà és la impossibilitat de disposar de la doble nacionalitat. “Intento veure-ho al revés”, ha dit, posant l’exemple d’un andorrà que viu a l’estranger durant dècades i vol accedir a la nacionalitat del país d’acollida “sense renunciar a l’andorrana”. Tot i reconèixer el caràcter simbòlic del passaport, Micó ha remarcat que “aquest component no és menyspreable” i té un pes rellevant en la decisió de moltes persones.