Andorra impulsa una nova llei per modernitzar la gestió del personal del Consell Superior de la Justícia
Segons ha explicat Molné, una separació permetrà definir millor les competències de cada organisme
El Govern ha aprovat el Projecte de llei del personal del Consell Superior de la Justícia (CSJ), una reforma que introdueix un nou model de gestió pressupostària i de recursos humans, alhora que actualitza diverses normes del sistema judicial per reforçar-ne l'eficiència, la seguretat jurídica i l'autonomia organitzativa.
La ministra de Justícia i Interior, Ester Molné, ha presentat aquest dilluns els principals eixos del text legislatiu, que també modifica la Llei de la Funció Pública, la Llei qualificada de la Justícia i la Llei del Ministeri Fiscal.
Un règim propi per al personal del Consell Superior de la Justícia
Un dels principals objectius de la reforma és diferenciar clarament el règim jurídic del personal de l'Administració de Justícia del que correspon al Consell Superior de la Justícia.
Mentre que els treballadors de l'Administració de Justícia continuaran regint-se per la Llei de la Funció Pública, amb algunes especificitats, el personal del CSJ disposarà d'un estatut propi adaptat a les seves funcions.
Segons ha explicat Molné, aquesta separació permetrà definir millor les competències de cada organisme, reforçar la seguretat jurídica i millorar l'eficiència en la gestió dels recursos humans. En aquest sentit, el projecte també preveu derogar la Llei de la Funció Pública de l'Administració de la Justícia, vigent des de fa més de dues dècades i considerada obsoleta.
La reforma també introdueix canvis en la gestió pressupostària, de manera que tant el Consell Superior de la Justícia com el Ministeri de Justícia i Interior administraran directament la part del pressupost que elaboren, amb l'objectiu de delimitar millor les responsabilitats i agilitzar els processos de gestió.
Actualització de la normativa judicial
El projecte incorpora a la Llei qualificada de la Justícia diverses disposicions que encara es mantenien vigents a la Llei Transitòria de Procediments Judicials, que quedarà definitivament derogada. Entre altres aspectes, s'actualitzen les normes relatives al procediment urgent i preferent, la nul·litat i l'incident de nul·litat, així com l'acció per al reconeixement de l'error judicial.
A més, la reforma introdueix millores en la regulació de la mobilitat de batlles, magistrats i fiscals, i actualitza el procediment de promoció a la categoria de magistrat, adaptant-lo a les necessitats actuals del sistema judicial.
Amb 15 capítols i 104 articles, el nou text legislatiu estableix un marc normatiu més modern i estable que, segons el Govern, garanteix els drets del personal, reforça la coherència del sistema jurídic i adapta l'organització judicial als estàndards europeus i internacionals.
