Andorra manté el model de nacionalitat única malgrat les demandes d’obertura

El Consell General ha aprovat aquest dijous el projecte de llei qualificada de modificació de la Llei de la nacionalitat amb els vots favorables de la majoria demòcrata i d’Andorra Endavant, mentre que el Partit Socialdemòcrata i Concòrdia hi han votat en contra en considerar que la reforma manté un model massa restrictiu d’accés a la ciutadania i evita obrir el debat sobre la doble nacionalitat.

La modificació legislativa introdueix alguns canvis puntuals, però preserva intacte el sistema actual de nacionalitat única, que obliga la majoria de persones que volen obtenir la nacionalitat andorrana a renunciar al passaport d’origen.

El debat parlamentari ha estat marcat especialment per la discrepància sobre els anys de residència necessaris per obtenir la nacionalitat andorrana. El conseller general de Demòcrates Jordi Jordana ha defensat que “tal i com està la situació, la mobilitat demogràfica tan accelerada, fa necessari mantenir els terminis de residència actuals per accedir a la nacionalitat”.

Segons Jordana, reduir encara més aquests terminis “faria dissoldre la nacionalitat i la identitat del país”, en un context en què la població estrangera continua sent majoritària a Andorra.

Entre les modificacions destacades, la reforma permetrà adquirir la nacionalitat als fills nascuts a l’estranger de persones andorranes també nascudes fora del país en determinades circumstàncies. El text també flexibilitza el còmput dels anys d’escolarització per als joves escolaritzats al Principat i amplia els terminis per renunciar a una nacionalitat d’origen quan ja s’hagin iniciat els tràmits corresponents.

Malgrat aquests ajustos, l’oposició considera que la reforma no afronta el debat de fons sobre la integració i la participació política dels residents estrangers.

Des del PS, la consellera general Susanna Vela ha criticat que la reforma “no és una llei integradora” i ha defensat reduir fins als deu anys el termini per accedir a la nacionalitat. “La nacionalitat és un dret, no un privilegi”, ha afirmat.

Vela ha advertit que existeix “una part de la població que pensa que no importa per a res” perquè no pot participar plenament en la vida política del país i ha qüestionat quin model de societat vol Andorra: “un model cohesionat o fragmentat entre els que tenen drets polítics i els que no”.

La consellera socialdemòcrata també ha recordat que els andorrans representen actualment el 46% de la població i que només un 13% dels ciutadans són nacionalitzats.

En una línia similar, el conseller general de Concòrdia Jordi Casadevall ha assegurat que la reforma “endureix aspectes que no semblen adequats” i “s’allunya de l’esperit d’integració d’Andorra”.

El debat sobre la doble nacionalitat continua així fora de la reforma aprovada, tot i que diversos sectors polítics i socials fa anys que reclamen una flexibilització del model actual per facilitar la integració dels residents de llarga durada al país.