Andorra pot presumir de digitalització però continua sense Stripe ni PayPal

Andorra supera la mitjana europea en 19 dels 29 indicadors de digitalització (66%), segons les darreres dades de l’Índex d’Economia i Societat Digital (DESI), corresponents al 2024. El Govern celebra els resultats i destaca que el país es manté entre els capdavanters en diversos àmbits.

Tanmateix, la fotografia triomfal contrasta amb una realitat que afecta directament empreses i emprenedors: Andorra encara no disposa de serveis com Stripe o PayPal plenament operatius, eines bàsiques per a l’economia digital global.

Bons indicadors… però limitacions estructurals

El DESI analitza quatre grans dimensions:

• Competències digitals

• Infraestructures digitals

• Transformació digital de les empreses

• Digitalització dels serveis públics

En totes quatre, Andorra ha millorat posicions els darrers tres anys. El país és referent en desplegament de fibra òptica, adopció general d’Internet i espectre 5G. També destaca que cada vegada més PIMEs utilitzen serveis d’anàlisi de dades, núvol o intel·ligència artificial, i que els serveis públics digitals han millorat —fins al punt de passar de l’última a la primera posició en compatibilitat mòbil de les webs governamentals.

El ministre de Funció Pública i Transformació Digital, Marc Rossell, ha valorat positivament els resultats i ha assegurat que el país està fent els passos necessaris perquè la digitalització “no deixi ningú enrere”.

Però la pregunta és inevitable: es pot parlar de maduresa digital plena sense passarel·les de pagament globals?

L’assignatura pendent: els pagaments digitals internacionals

Malgrat els avenços en infraestructures i competències, molts negocis digitals andorrans es troben amb una barrera fonamental: la dificultat per integrar plataformes de pagament internacionals com Stripe o PayPal, estàndards globals de l’e-commerce.

Aquesta mancança genera diversos efectes:

• Limitacions per vendre serveis digitals a escala internacional.

• Obstacles per a startups tecnològiques que necessiten integracions ràpides i globals.

• Dependència de solucions bancàries més rígides i menys competitives.

• Pèrdua d’atractiu per a emprenedors digitals que comparen Andorra amb altres jurisdiccions europees.

En un context on el DESI mesura l’adopció d’IA, núvol o anàlisi de dades, la capacitat real de cobrar en línia sense friccions és un indicador pràctic de competitivitat digital que no sempre queda reflectit en les estadístiques.

Digitalització pública vs. economia digital real

El Govern defensa que les dades corresponen a 2024 i que el 2025 encara mostrarà més avenços. També posa en valor el Programa de Digitalització d’Empreses (PDE) com a eina d’acompanyament al teixit empresarial.

No obstant això, una part del sector privat assenyala que la digitalització no pot limitar-se a webs adaptades a mòbil o a indicadors tècnics. La digitalització real es mesura en la capacitat d’operar en l’economia global sense barreres.

Andorra pot liderar en fibra òptica i 5G, però mentre els emprenedors hagin de buscar fórmules alternatives per cobrar clients internacionals, el relat d’èxit digital quedarà incomplet.

Entre l’orgull estadístic i el repte estructural

Els resultats del DESI confirmen que Andorra ha fet passos importants en infraestructures i competències. El país s’aproxima als objectius 2030 en diversos indicadors i es manté per sobre de la mitjana europea.

Però el debat de fons no és només tècnic, sinó estratègic:

vol Andorra ser només un país amb bones estadístiques digitals o una veritable plataforma competitiva per a l’economia digital internacional?

Fins que la integració plena amb els grans sistemes globals de pagament no sigui una realitat, la transformació digital del país continuarà tenint una escletxa difícil d’ignorar.