Andorra registra dos o tres incidents "LGBTI-fòbics" al mes

L’informe anual sobre la situació dels drets humans de les persones LGBTI corresponent al 2025 llança un toc d’atenció al Govern d’Andorra. Segons les dades recollides, la policia andorrana confirma una mitjana de dos o tres incidents mensuals motivats per prejudicis contra persones LGBTI, mentre que entitats socials denuncien mancances en el registre de delictes d’odi, en la protecció de persones intersexuals i en l’accés a serveis sanitaris per a persones trans.

Violència i delictes d’odi LGBTI

L’organització Diversand ha denunciat diversos incidents durant les celebracions de l’orgull al juny i reclama la creació d’un sistema formal per registrar i classificar la violència motivada per l’odi. Segons l’entitat, un registre oficial permetria reconèixer aquests actes com a delictes d’odi i aplicar mesures preventives i sancions adequades.

Protocols empresarials contra l’assetjament

Aquest 2025, la Secretaria d’Estat d’Igualtat ha implementat l’obligació que totes les empreses disposin d’un protocol contra l’assetjament sexual i per raó de gènere. Tot i això, l’associació Diversidad critica que molts protocols continuen basant-se en perspectives heterosexuals i tradicionals, sense abordar explícitament la diversitat de gènere ni les formes d’assetjament específiques que pateixen les persones trans. El ministeri estudia possibles modificacions.

Atenció sanitària per a persones trans

Un dels avenços destacats del 2025 és el decret d’octubre que regula l’atenció sanitària específica per a persones trans. La normativa permet accedir a la teràpia hormonal a partir dels 16 anys i a les cirurgies d’afirmació de gènere des dels 18 anys. Tot i així, la cobertura efectiva continua limitada: Andorra només compta amb tres endocrinòlegs especialitzats, i un d’ells hauria refusat tractament per manca de formació. Les organitzacions civils reclamen més capacitació del personal sanitari. Les cirurgies es realitzaran a Catalunya, encara sense detalls públics sobre la cooperació sanitària.

Drets de les persones intersexuals

Diverses entitats han alertat que Andorra no disposa d’una llei pública que protegeixi explícitament la integritat corporal de les persones intersexuals. Tot i l’existència de protocols sanitaris per a nadons intersexuals, aquests no s’han publicat oficialment, deixant buits legals en la protecció efectiva d’aquest col·lectiu.

Controvèrsia i participació internacional

Al juliol, les ONG Diversand i Stop Violències van ser objecte de crítiques públiques després d’anunciar que presentarien un informe a l’ONU dins del marc de la Universal Periodic Review. Les acusacions d’exageració no han estat verificades, i les entitats alerten que aquest tipus de reaccions podrien afectar la llibertat de la societat civil per participar en mecanismes internacionals de drets humans.

Durant el 2025, el Govern i institucions andorranes també han impulsat formació per a policies, bombers, agents de duana i personal penitenciari coincidint amb el International Day Against LGBTI-phobia. A més, el doctor Jordi Reviriego va defensar al Consell General que el gènere és una construcció social i va denunciar la contradicció entre l’acceptació de cirurgies estètiques per a persones cis i la patologització de les intervencions en persones trans.

Conclusió

Malgrat alguns avenços legislatius i institucionals, l’informe de 2025 conclou que Andorra encara afronta reptes importants en la protecció efectiva dels drets de les persones LGBTI, especialment en matèria de violència, atenció sanitària trans i drets de les persones intersexuals. També inclou la petició de despenalitzar i legalitzar l’avortament dins del país, garantint un accés segur i confidencial.