Andorra s'estrena a Lourdes amb l'Orde de Malta

L’Orde de Malta (formalment El Sobirà Orde Militar i Hospitalari de Sant Joan de Jerusalem, de Rodes i de Malta) és una institució amb més de 900 anys d’història. Amb una missió clarament definida: la defensa de la fe i el servei als necessitats (Tuitio Fidei et Obsequium Pauperum), aquesta entitat combina la seva naturalesa d'orde religiós amb una faceta d'organització humanitària internacional de sobirania pròpia, mantenint relacions diplomàtiques amb 115 estats i estatus d'observador a l'ONU.
 

Recentment, de l’1 al 4 de maig, aquesta missió mil·lenària ha viscut un moment històric per al país: l’arribada de la delegació d’Andorra en la peregrinació anual a Lourdes. Enguany, hem format part d'aquest projecte set voluntaris: tres residents (membres de l’ambaixada a Andorra i un cavaller de l’Orde) i quatre estudiants, entre els quals em trobo jo mateixa.

L'escenari de Lourdes sembla, com es diu popularment, fet a mida per a una experiència d'aquest tipus. La disposició de les grutes, l'església presidint el centre, els carrers banyats pel riu que divideix la ciutat... tot respira una tranquil·litat preparada per a la reflexió. Fins i tot sorprèn la seva arquitectura funcional, com l'immens espai subterrani dissenyat per acollir misses multitudinàries, un detall que impacta a qui hi va per primera vegada.

L'estètica ens transporta a una altra època: les dones amb l'uniforme històric d'infermera i els homes com a brancardiers (portalliteres), creant una atmosfera que sembla extreta d'una pel·lícula. Però més enllà de la imatge, l'objectiu real és aconseguir que els malalts no se sentin "pacients", sinó pelegrins estimats i atesos. En aquest microcosmos hi conviu gent de tot el món: des de visitants particulars fins als "halcones" —nens i nenes menors que vesteixen el seu propi uniforme—, tots units per un mateix propòsit. 

La nostra feina és un autèntic treball en equip que no s'atura. Des de l’Accueil (el centre d'acollida on resideixen els pelegrins) fins a les processons, cada tasca està coordinada, cadascun dels voluntaris disposem d’horaris diferents perquè tot funcioni. Personalment, en aquest segon any, vaig viure una anècdota que recordaré sempre durant la meva primera guàrdia de nit:
Una de les pelegrines de Barcelona, a qui ja coneixia de l'any anterior, no podia dormir i, plena d'una energia desbordant, acabava despertant les seves companyes. 

Vam passar bona part de la nit caminant pels passadissos de l’Accueil. Se'm va acudir preparar-li una tila, sota supervisió mèdica, i vam xerrar llargament a la cuina i a la seva habitació. "Demà ballem, no?", em preguntava amb una vitalitat encomanable. Jo li deia que sí, però que calia descansar per tenir forces. 

No hi va haver manera; finalment va dormir una estona, però a les sis del matí ja tornava a estar desperta. Tot això combinat en estar atenta a les demés persones. 

Més enllà del servei directe, m’agradaria destacar la qualitat humana del nostre grup. Malgrat que alguns membres porten anys vinculats a l’Orde i per a d’altres era el seu primer voluntariat, s’ha creat una unió magnífica sota els valors de la solidaritat. És un plaer treballar amb un equip on les ganes d'ajudar passen per davant de qualsevol jerarquia. 

Tot i que aquest any hem col·laborat estretament amb la resta de delegacions, l’objectiu per als propers anys és clar: acompanyar directament pelegrins andorrans. Això tot just acaba de començar. 

Per tot plegat, vull animar els joves d’Andorra a participar en les activitats que anirem consolidant. Ajudar no té edat. Són experiències que uneixen, que et fan descobrir facetes personals desconegudes i que et conviden a superar pors i reptes que no t’imagines fins que els vius. Esperem poder dur a terme molts més voluntariats seguint el lema que ens guia: servir amb el cor a qui més ho necessita.