Barrera rebutja assumir l’impacte residencial d’Andorra: “No podem ser un contenidor”
Barrera ha alertat que es demanen entre 400 i 500 euros per una sola habitació
La situació del mercat del lloguer a la Seu d’Urgell continua deteriorant-se i evidencia una tensió creixent en l’habitatge. Segons dades recollides per RTVA, fa uns mesos el preu mitjà d’un pis de lloguer se situava en 558 euros, una xifra que representa un increment del 59% respecte de fa deu anys.
Actualment, però, aquest import ja no garanteix l’accés a un habitatge sencer i, en molts casos, només permet optar a una habitació.
La manca d’oferta i l’elevada demanda han provocat l’aparició d’un mercat paral·lel d’habitacions, amb preus que molts consideren desproporcionats. L’alcalde de la Seu d’Urgell, Joan Barrera, ha alertat que s’estan demanant entre 400 i 500 euros per una sola habitació, fins i tot en pisos sense cap tipus de luxe.
"Que tothom s'ocupi dels seus propis problemes. La nostra ciutat no pot ser un contenidor dels problemes dels països veïns o de municipis veïns, per tant, que cadascú es faci càrrec del que li pertoca".
Famílies vulnerables i rendes mitjanes, les més afectades
L’encariment del lloguer està afectant no només els col·lectius més vulnerables, sinó també famílies amb rendes mitjanes i joves, que cada cop tenen més dificultats per accedir a un habitatge digne. Davant d’aquesta situació, l’Ajuntament té previst impulsar la construcció de 111 pisos, amb l’objectiu d’alleujar parcialment la pressió sobre el mercat.
Tot i això, el mateix alcalde reconeix que el problema és estructural i que hi ha famílies que fins fa poc vivien amb estabilitat econòmica i que ara no poden assumir els preus actuals del lloguer.
L’efecte Andorra, un factor clau
Des del consistori s’ha traslladat la preocupació al Govern d’Andorra, tot reconeixent les mesures que s’estan intentant aplicar al Principat per frenar l’escalada dels preus. Amb tot, Barrera ha advertit que la Seu d’Urgell no pot continuar absorbint l’impacte del desplaçament residencial procedent d’Andorra, afirmant que la ciutat “no pot ser un contenidor dels problemes dels territoris veïns”.
