Bassa històrica

Vivim en temps en què la societat sembla enfangada en una bassa d’autocomplaença i mediocritat. Una “bassa històrica” on el talent sovint s’ignora, la pobresa es romantitza i el conformisme esdevé virtut. En aquest fangar, el que és cutre esdevé bell, i el que és bell, sospitós, fins al punt que la línia entre la veritat i la manipulació s’ha tornat gairebé invisible.

Els grans mitjans —aquells que haurien de ser els guardians de la llibertat i la transparència— semblen cada vegada més submisos als interessos dels lobbies empresarials, bancaris i polítics. Els actors del status quo prefereixen perpetuar la desigualtat abans que qüestionar les seves pròpies ombres. I, malauradament, el periodisme andorrà no n’és aliè.

Les últimes setmanes han deixat clar que hi ha una tendència preocupant: assenyalar els que generen riquesa i callar davant dels abusos reals. Mentre es culpabilitza col·lectius sencers —com els creadors digitals o els emprenedors— de pressions internacionals o d’imaginaris desequilibris econòmics, els veritables problemes socials romanen fora del focus.

Cada dia augmenta la població del país, i amb ella, la precarietat d’alguns treballadors que viuen sense contracte, sense seguretat, sense veu. I, tanmateix, molts periodistes prefereixen mirar cap a una altra banda. És més còmode repetir el relat oficial que incomodar el poder.

Des de la premsa independent, la nostra obligació és clara: defensar els andorrans, donar veu a qui no en té i qüestionar els qui manen, siguin polítics, empresaris o institucions. No estem aquí per agradar a ningú, sinó per fer la feina que altres han oblidat fer: explicar la veritat, encara que faci nosa.

La Bassa Històrica no és només una metàfora del nostre temps: és un avís. Si no netegem el fang de la mentida i la connivència, acabarem tots enfonsats en ell.