Consens social a favor de la nova llei que regula Onlyfans, tot i els interrogants sobre la seva aplicació
El paquet legislatiu vol frenar les noves formes d’explotació i abusos derivades de la digitalització
La incorporació del sexe per internet a canvi de diners al Codi Penal ha generat una percepció predominantment positiva entre la ciutadania andorrana, malgrat que també s’hi expressen dubtes sobre l’abast real de la mesura.
La reforma, presentada aquesta setmana, busca adaptar la legislació a les noves pràctiques digitals i reforçar la protecció davant possibles situacions de coacció, explotació o vulnerabilitat vinculades a noves formes de prostitució a través de la xarxa.
La reforma del Codi Penal, presentada per la ministra de Justícia i Interior, Ester Molné, busca adaptar-se a les noves formes de criminalitat digital.
Segons l’executiu, els actes sexuals a distància amb interacció i remuneració passaran a considerar-se prostitució, cosa que podria obligar plataformes com OnlyFans a abandonar el país en ser potencialment considerades facilitadores o proxenetes.
La reforma també introdueix altres canvis importants:
- augmenta l’edat de consentiment sexual de 14 a 16 anys,
- penalitza la difusió d’imatges íntimes sense permís i els deepfakes amb fins de tres anys de presó,
- considera acosos sexual l’enviament de material sexual no sol·licitat,
- tipifica com a pornografia infantil qualsevol representació de persones que semblin menors, reals o simulades, amb penes de fins a 4 anys.
En conjunt, el paquet legislatiu vol frenar les noves formes d’explotació i abusos derivades de la digitalització, tot i que alguns experts alerten del risc de generar més clandestinitat i activitat criminal.
Al carrer, la majoria de ciutadans consultats per RTVA consideren la iniciativa un pas necessari.
“Està bé, tot el que es posi per protegir-nos a tots una mica.” va expressar un veí entrevistat per RTVA.
Un altre ciutadà també valorava positivament que Andorra sigui pionera en aquest àmbit legislatiu:
“Que siguem dels primers països que tinguin aquesta llei, jo crec que està bé, més que res perquè persones, siguin menors o adults, no continuïn fent-se mal a la ment i tal.”
Tot i això, les veus crítiques apunten als límits pràctics de l’aplicació d’aquesta normativa en un entorn digital globalitzat:
“Dins d’Andorra, que ho prohibeixin està molt bé, però a l’exterior no ho pots controlar. És una cosa que se'ns en va fora de les mans.”, advertia un tercer ciutadà
