EDITORIAL | Qui té raó?
Els qui diuen que l’Acord d’Associació (AA) donarà lloc a una quota mínima d’uns 300 nous permisos de residència amb activitat econòmica de llarga durada? O els qui diuen que aquesta quota mínima serà d’uns 25.000 nous permisos en el moment en què s’apliqui l’AA?
Per donar la raó als uns o als altres, necessitem analitzar què diu exactament el text oficial anglès de l’AA, atès que la traducció al català feta pel Govern no es correspon amb el text oficial anglès.
En primer lloc, analitzem les quatre tipologies de residència a Andorra que crea l’AA per als nacionals dels estats membres de la UE.
El punt II de l’annex VIII de l’AA diferencia tres tipus de permisos de residència i aplica a cada tipologia un percentatge de creixement mínim: (1) permisos de llarga durada amb activitat econòmica, amb un percentatge del 7%; (2) permisos de més de tres mesos sense activitat econòmica, amb un percentatge del 2,5%; i (3) permisos de curta durada amb activitat econòmica, amb un percentatge del 5%.
El punt IV de l’annex VIII de l’AA crea una nova tipologia per als nacionals de la UE que fa més de cinc anys que tenen permís de residència a Andorra: els residents permanents. I aquests residents permanents no es compten dins del concepte d’autoritzacions de residència vàlides: estan per sobre del concepte d’autoritzacions de residència.
Per tant, en el moment en què s’apliqui l’AA, tots els nacionals de la UE amb més de cinc anys de residència a Andorra esdevindran automàticament residents permanents. Un estatus de residència que no existeix actualment i que no estarà subjecte a quotes. Tot nacional de la UE amb més de cinc anys de residència esdevindrà resident permanent tan bon punt s’apliqui l’AA.
Seguidament, cal analitzar com l’AA estableix una base de càlcul per determinar les quotes mínimes que Andorra ha d’atorgar per a cadascuna de les tres tipologies d’autorització de residència.
Agafem el cas de la quota mínima per a residències de llarga durada amb activitat econòmica. L’AA ens diu que, per determinar el nombre mínim de permisos de llarga durada amb activitat econòmica, la base o el mètode de càlcul és el següent:
Primer, cal confrontar dues xifres:
La xifra mitjana d’aquests permisos de residència en vigor (o vàlids) en els cinc anys precedents.
La xifra «d’aquests» nacionals amb activitat econòmica que resideixen a Andorra. I «aquests» és, gramaticalment, un determinant o adjectiu demostratiu que acompanya el substantiu «nacionals» per concretar-lo, determinar-lo, i que serveix d’element de cohesió textual per no repetir la informació. És a dir, la xifra d’aquests nacionals és la xifra de nacionals dels estats membres de la UE amb permís de residència de llarga durada i activitat econòmica.
Un cop determinades aquestes dues magnituds, cal que la quota de noves autoritzacions de residència de llarga durada amb activitat econòmica doni com a resultat un increment net d’autoritzacions vàlides de llarga durada amb activitat econòmica superior al 7% en relació amb la xifra mitjana d’autoritzacions vàlides dels darrers cinc anys.
Per tant, la base de càlcul es pot considerar feixuga, però és clara.
El fet indiscutible és que, el primer dia d’aplicació de l’AA, unes 25.000 persones del total d’uns 40.000 nacionals de la UE que actualment gaudeixen d’alguna de les tres tipologies de permís de residència tindran més de cinc anys de residència i esdevindran automàticament residents permanents.
El fet indiscutible és que aquestes 25.000 persones amb més de cinc anys de residència, que esdevindran residents permanents el primer dia d’aplicació de l’AA, es deixaran de comptabilitzar dins de la xifra d’autoritzacions de residència disponibles.
El fet indiscutible és que, el primer dia d’aplicació de l’AA, unes 25.000 persones nacionals de la UE deixaran de comptar en la xifra de permisos disponibles.
Mirem els efectes d’aquesta reducció de 25.000 unitats en la xifra de permisos disponibles sobre la base de càlcul de les quotes:
No té cap impacte en la mitjana de permisos de residència en vigor dels darrers cinc anys per a ciutadans de la UE, que, per a les tres tipologies de residència, seguirà sent d’uns 40.000.
Té un fort impacte en la xifra de nacionals de la UE amb permís de residència de llarga durada —i de les altres dues tipologies— que residiran en aquell moment a Andorra, atès que, com estableix clarament el punt IV de l’annex VIII, els 25.000 deixaran de comptar dins de la xifra de persones amb permisos de residència de llarga durada amb activitat econòmica residents a Andorra.
La conclusió és que els qui interpreten que la quota de noves autoritzacions de llarga durada amb activitat econòmica seria d’unes 300 autoritzacions el primer any cometen dos errors flagrants:
Parteixen de la base que a Andorra hi hauria 5.253 permisos de residència de llarga durada amb activitat econòmica en vigor, de mitjana, durant els darrers cinc anys, cosa que no és certa.
Sumen com a residents els 25.000 residents permanents que apareixen el primer dia d’aplicació de l’AA, quan no són residents amb activitat econòmica de llarga durada ni de les altres dues tipologies.
Els qui creuen que la quota mínima serà d’unes 25.000 persones després de l’aplicació de l’AA tenen raó, amb la matisació que cal afinar la magnitud per a cadascuna de les tres tipologies i els percentatges de creixement corresponents a cada tipologia.
Aquest error del Govern en el càlcul de quotes mínimes, sumat a l’obertura dels reagrupaments familiars sense els requisits d’ingressos actualment exigits per la Llei Òmnibus, sense examen mèdic i sense control de penals, obre un escenari de descontrol greu en la immigració en el moment en què l’AA fos aplicable. Amb tot el que implicaria.
Nota final: Per donar resposta a aquesta qüestió, ha estat fonamental llegir la versió anglesa de l’AA, atès que la versió catalana diu «el nombre d’aquests nacionals que resideixen a Andorra», mentre que la versió oficial en anglès diu «the number of these economically active nationals residing in Andorra», és a dir, «el nombre d’aquests nacionals amb activitat econòmica que resideixen a Andorra». Un error de traducció que pot portar a malentesos.
També és important anar a la versió original en francès de la carta de la Comissió Europea, que en cap cas diu —com afirmen els defensors de la quota de 300— «que si la mitjana dels permisos de residència en vigor dels cinc anys anteriors és de 5.253, exclosos els residents permanents, el 7% dona aproximadament 368 noves autoritzacions disponibles». El que la carta de la CE diu textualment és: «si la moyenne de titres de séjour en vigueur pour les années N-5 à N-1 était égale à 5.253, hors résidents permanents, ce taux d’augmentation résulterait de l’ajout pour l’année N de 368 titres de séjours disponibles pour les personnes exerçant une activité économique.»
Això és molt diferent, atès que:
La CE no ratifica que la mitjana dels darrers cinc anys sigui de 5.253 persones; simplement ho considera —en condicional— com un supòsit.
Deixa clar que aquesta mitjana hipotètica de residents és «hors résidents permanents», atès que els residents permanents no es poden sumar a la xifra de permisos vàlids.
I que, només en aquest hipotètic cas, la quota seria de 368 autoritzacions.
Però, atès que ni la mitjana de permisos vàlids dels darrers cinc anys seria de 5.253 persones ni la xifra de residents permanents es pot sumar a la xifra d’autoritzacions vàlides, el càlcul de 368 autoritzacions seria incorrecte.
