El Govern definirà abans de finals del 2025 la desintervenció dels lloguers, que començarà el 2027

La ministra d’Habitatge, Conxita Marsol, i el cap de Govern, Xavier Espot, han avançat nous detalls sobre el procés de descongelació i desintervenció dels contractes de lloguer a Andorra, tot i advertir que el projecte encara es troba en fase de treball i no està completament tancat. L’Executiu vol actuar amb temps i prudència, tenint en compte que les primeres pròrrogues finalitzen l’1 de gener del 2027.

Marsol ha explicat que el Govern fa dies que hi treballa i que la voluntat és aprovar el model tan aviat com sigui possible. “No començarem a alliberar apartaments ni a incrementar els lloguers de cop, sinó d’una manera molt quirúrgica”, ha assegurat.

Calendari de la desintervenció dels lloguers a Andorra

El cap de Govern ha confirmat que l’Executiu preveu tenir definides abans de finals del 2025 les condicions concretes del procés: percentatges d’increment, anualitats afectades i criteris d’aplicació. Tot i això, la desintervenció dels contractes no començarà fins a l’1 de gener del 2027.

Segons Espot, aquest marge permetrà que els ciutadans tinguin un any de visibilitat i adaptació, per entendre com els pot afectar el seu contracte, buscar alternatives o acollir-se als programes d’habitatge que ofereix el Govern.

Com es calcularan els increments del lloguer

La ministra Marsol ha avançat que els increments dels lloguers dependran del preu actual. “Qui cobra menys podrà pujar una mica més”, ha explicat, tot insistint que el sistema encara està en evolució. Ha remarcat que el Govern ha mantingut converses amb propietaris, plataformes de llogaters, sindicats, el sector financer i altres actors, i que anunciar xifres abans d’hora podria generar expectatives errònies.

Espot ha volgut deixar clar que el Govern no adoptarà posicions extremes. “L’interès general no és ni el de l’Associació de Propietaris, que parla d’increments del 30%, ni tampoc el del Sindicat de Llogateres, que voldria que la pròrroga fos indefinida”, ha afirmat.

Desintervenció progressiva segons l’antiguitat del contracte

El full de ruta del Govern passa per una desintervenció progressiva, prioritzant els contractes que fa més anys que estan en pròrroga forçosa. Els increments, segons Espot, “no seran exorbitants” i estaran vinculats al preu de partida.

A tall d’exemple orientatiu, ha indicat que un contracte amb un preu de sis euros el metre quadrat podria tenir més marge d’increment que un que ja estigui a deu euros, tot i remarcar que aquests són només exemples.

També s’estan estudiant mecanismes per evitar incentius al canvi de propietari quan s’acabi la pròrroga. “Si canvies de propietari, probablement no podràs aplicar un increment superior al que aplicaries mantenint el mateix llogater”, ha explicat Espot.

Pel que fa a la possible incorporació del criteri de ubicació territorial, Marsol ha reconegut que és un dels punts que encara s’estan analitzant. Ha admès que potser no caldrà afegir aquest paràmetre, ja que els contractes antics ja reflecteixen diferències territorials.

En qualsevol cas, ha defensat un sistema “relativament senzill”, pensat tant per als llogaters com per als petits propietaris, molts dels quals no disposen d’assessors jurídics o econòmics.

Parc públic d’habitatge i lloguer assequible

La ministra ha reiterat que la prioritat del Govern continua sent garantir habitatge de lloguer assequible per als ciutadans. Ha posat com a exemple Encamp, on hi ha 44 sol·licituds per a 22 pisos disponibles, i ha avançat que pròximament sortiran al mercat els habitatges d’Arinsal i de la Font de Ferro.

Si en algun cas quedessin pisos buits, el Govern analitzaria primer opcions com destinar-los temporalment a professionals essencials, com metges o personal sanitari, abans de plantejar fórmules de compra a preu assequible.

Pisos buits i possible intervenció

Marsol ha estat contundent sobre els pisos buits a Andorra. Ha advertit que, si no s’incorporen al mercat de lloguer, el Govern aplicarà els mecanismes previstos a la llei del creixement sostenible i del dret a l’habitatge, inclosa la intervenció dels immobles.

La ministra ha explicat que ja s’han enviat unes 300 cartes a propietaris i que el procés continuarà fins a arribar a prop de 1.800 comunicacions. En un termini de tres o quatre mesos, el Govern espera tenir una fotografia real del nombre d’habitatges efectivament buits al país.

Crida a la corresponsabilitat dels propietaris

Segons Marsol, la primera opció del Govern és demanar col·laboració als propietaris. “Els demanem que posin els pisos al mercat de lloguer o que els venguin, que ens facin una oferta”, ha afirmat, destacant que l’habitatge és una qüestió clau per al creixement i funcionament del país.

Tot i això, ha deixat clar que, si no hi ha resposta i es confirma que els pisos continuen buits, l’Executiu actuarà. En la mateixa línia, Espot ha defensat que no es pot exigir tot l’esforç a l’Administració a través del parc públic mentre una part del parc privat roman inactiu.