El Govern estudia vendre pisos de lloguer assequible a ciutadans que compleixin els requisits del programa d’habitatge

El Govern ha obert la porta a què alguns dels pisos destinats inicialment al lloguer assequible puguin acabar finalment venent-se a preu assequible. Així ho ha admès la ministra de Presidència, Economia, Treball i Habitatge, Conxita Marsol, en seu parlamentària.

Marsol ha reconegut que s'està treballant en la valoració d’aquesta compra a preu assequible i ha posat com a exemple l’edifici d’Arinsal, amb 70 pisos previstos per al lloguer. Si la demanda de lloguer no es cobreix perquè “no hi ha persones que vulguin anar-hi”, ha admès que podrien destinar-se a la venda.

El debat ha girat al voltant del nou programa per a l’accés al primer habitatge de propietat, arran de les preguntes del president de Concòrdia, Cerni Escalé, que ha qualificat el pla de “ben estructurat” però ha expressat dubtes sobre si farà pujar els preus. Marsol ha defensat que és un “programa ambiciós, valent i necessari” i ha negat que sigui inflacionista. Ha detallat que l’any passat es van donar 700 hipoteques, i el Govern calcula que el programa cobrirà unes 120 a l’any, un 12-14% del total. 

També ha recordat que el cost mitjà dels pisos de l’antic programa d’avals era de 269.000 euros, i que 120 ajudes representarien un 7% de les transaccions.

Segons Marsol, el Govern aportarà fins a 57.000 euros per un pis de 350.000 euros i 62.000 euros per un de 400.000, assumint els interessos dels primers set anys.

El president suplent del PS, Pere Baró, ha dubtat que moltes persones puguin beneficiar-se del programa pel nivell dels preus, afirmant que “no es trobaran habitatges per a una família”. 

Marsol ha replicat que el preu mitjà és de 400.000 euros per 91 m². Precisament, ha estat en aquest punt quan la ministra ha obert la porta a vendre pisos inicialment previstos per al lloguer assequible.

Marsol ha reiterat la feina de l’executiu contra la crisi de l’habitatge, destacant accions com el lloguer assequible, la mobilització de pisos buits (200 cartes enviades a propietaris), la posada al mercat d’apartaments turístics (300) i la descongelació dels lloguers, així com incentius fiscals per a la construcció de nous edificis de lloguer.

Debat sobre el model de protecció social

Una pregunta de Pere Baró sobre la despesa en protecció social ha obert un debat amb el cap de Govern, Xavier Espot. Baró ha acusat el Govern de tenir un model “reactiu” i “curtterminista”, mentre que Espot ha defensat que “s’està construint un estat del benestar absolutament consolidat”. Ha recordat que la llei de serveis socials ja inclou programes amb visió preventiva i ha negat que la major part del pressupost vagi a ajudes ocasionals: el 2021 van ser 4,2 milions i el 2024, 3,4 milions.

Espot ha conclòs que el pressupost d’Afers Socials es destina a places concertades, serveis d’atenció domiciliària, programes d’inclusió i pensions de solidaritat, entre altres iniciatives.