El Vaticà beneeix la regularització d'immigrants de l'administració Sánchez
Mons Gallagher, contrapart negociadora de Ladislau Baró en l’avortament , veu amb bons ulls la regularització
El secretari per a les Relacions amb els Estats de la Santa Seu, monsenyor Paul Richard Gallagher, ha qualificat com un “gest positiu” la regularització extraordinària d’immigrants impulsada pel Govern espanyol de Pedro Sánchez, segons ha explicat el ministre d’Afers Exteriors, José Manuel Albares, després de la seva visita al Vaticà.
Segons Infovaticana, el posicionament de Gallagher s’emmarca en la bona sintonia entre el Govern espanyol i la Santa Seu en matèria migratòria.
Durant la trobada, Albares va destacar una coincidència “àmplia” en enfocaments internacionals, especialment pel que fa a la defensa de la dignitat humana i la gestió conjunta dels fluxos migratoris.
El responsable diplomàtic del Vaticà ha defensat en diverses ocasions que la resposta a la migració ha de basar-se en criteris humanitaris, amb polítiques d’acollida, integració i cooperació internacional.
La visita d’Albares al Vaticà també va incloure una audiència privada amb el , no prevista inicialment, que el ministre va interpretar com un gest de proximitat institucional. Durant la trobada, el titular d’Exteriors va lliurar la invitació oficial perquè el pontífex visiti Espanya el mes de juny, amb parades previstes a diverses ciutats.
Tot i la rellevància diplomàtica de les reunions, la compareixença posterior d’Albares va ser breu i sense preguntes, i el ministre va evitar entrar en detalls sobre qüestions internes.
La visita i el debat diplomàtic europeu es produeixen en un context especialment sensible per a Andorra, on la qüestió dels drets reproductius continua condicionant part de l’agenda política i internacional del Principat.
El passat 14 de març, coincidint amb el Dia de la Constitució andorrana, el president francès Emmanuel Macron ja havia reiterat la necessitat d’avançar en la despenalització de l’avortament a Andorra, situant el debat en el centre de la relació amb un dels coprínceps del país.
Una reforma que inicialment s’havia previst per al novembre passat, segons havia anunciat el ministre Ladislau Baró, però que va quedar paralitzada arran de la polèmica política i institucional generada per les pressions públiques.
Segons les últimes informacions, el projecte podria arribar al Consell General aquest estiu, però amb un model limitat: es preveu la despenalització de la dona, però no la regulació completa del procediment dins del país, i sense cobertura per part de la CASS per a la intervenció mèdica.
El debat es remunta al 2019, quan el Govern va encarregar un informe jurídic que ja plantejava una despenalització parcial. Aquell document apuntava a una fórmula intermèdia per fer viable el canvi dins del marc institucional andorrà i assenyalava que diversos sistemes europeus no consideren l’embrió com a persona en les primeres fases.
Des d’aleshores, les negociacions han estat constants. El cap de Govern, Xavier Espot, ja va alertar el 2021 davant del papa Francesc de la “pressió internacional impressionant” que rebia el país.
En aquell moment, el papa Francesc mostrava una posició més flexible, favorable a retirar el càstig penal a les dones sense modificar la doctrina de l’Església. El paper del secretari d’Estat vaticà, Pietro Parolin, va ser clau, i posteriorment reforçat per Paul Richard Gallagher, que ha liderat les converses tècniques amb el Govern andorrà.
Amb el canvi de pontificat i l’arribada de Lleó XIV, la postura de la Santa Seu s’ha endurit, amb una defensa més estricta de la “cultura de la vida”, fet que ha complicat el marge de maniobra diplomàtic d’Andorra.
