Els canvis polítics a Veneçuela podrien influir en la reclamació de danys del procediment judicial andorrà de PDVSA
L’inici d’un procés de transició política a Veneçuela obre un nou escenari institucional del procediment
Els recents esdeveniments polítics a Veneçuela han tornat a situar en el focus informatiu la causa judicial que es tramita a Andorra pel presumpte espoli de fons de Petróleos de Venezuela (PDVSA) a través de comptes de la Banca Privada d’Andorra (BPA).
Aquesta investigació, integrada en el denominat dossier BPA, està vinculada a una resolució del Tribunal Constitucional andorrà del mes d’abril del 2024, que va reconèixer a la República Bolivariana de Veneçuela el dret a personar-se com a actor civil en el procediment penal per un presumpte frau xifrat en prop de 2.000 milions de dòlars.
Resolució del Tribunal Constitucional
En la seva sentència, el Tribunal Constitucional va estimar el recurs d’empara presentat per Veneçuela i va anul·lar les resolucions judicials prèvies que havien denegat la seva participació en la causa.
L’alt tribunal va ordenar retrotraure les actuacions a la fase inicial de la Batllia i restituir Veneçuela en la seva condició de part perjudicada, sense anul·lar les diligències ja practicades.
El TC va considerar que l’Estat veneçolà complia els requisits legals per exercir l’acció civil i que la seva exclusió vulnerava el dret a la jurisdicció, d’acord amb la jurisprudència del Tribunal Europeu dels Drets Humans.
Un nou context institucional
L’inici d’un procés de transició política a Veneçuela obre un nou escenari institucional que podria tenir incidència en el desenvolupament del procediment judicial a Andorra. Un eventual nou govern podria revisar o actualitzar l’estratègia processal de l’Estat veneçolà, especialment pel que fa a la reclamació de danys i perjudicis.
Fonts judicials apunten, però, que qualsevol modificació haurà d’ajustar-se als terminis i als tràmits previstos per la legislació andorrana.
Una peça rellevant del dossier BPA
La causa pel presumpte blanqueig de capitals procedents de PDVSA afecta 35 persones, entre les quals figuren antics responsables de la petroliera estatal veneçolana i exdirectius i treballadors de BPA. El procediment analitza l’operativa financera mitjançant la qual fons públics veneçolans haurien estat canalitzats a través d’estructures bancàries internacionals.
El procés judicial continua obert, a l’espera de l’evolució tant del procediment als tribunals andorrans com del context institucional a Veneçuela.
El paper de Zapatero amb PDVSA
José Luis Rodríguez Zapatero comentava en el seu entorn que conservava una carta manuscrita de Hugo Carvajal Barrios, ex cap de la Intel·ligència Militar de Veneçuela, en la qual aquest li dedicava elogis personals. Segons diverses fonts, l’expresident feia servir aquesta missiva com a element de defensa reputacional en un context marcat per les declaracions judicials de Carvajal després de la seva arribada a Espanya el 2021 i la seva extradició als Estats Units el 2023.
Carvajal, reclamat per la justícia nord-americana per presumptes delictes de narcotràfic i col·laboració amb les FARC, havia declarat davant l’Audiència Nacional en causes de gran rellevància política, com la investigació sobre el finançament irregular de Podemos i el conegut cas Morodo, vinculat a l’etapa de Raúl Morodo com a ambaixador d’Espanya a Veneçuela durant el govern de Zapatero. Tot i que en aquestes causes van aparèixer referències a figures del socialisme espanyol, no es van derivar imputacions formals contra l’expresident.
El cas Morodo va acabar amb condemnes per a Raúl Morodo i el seu fill després d’un acord amb la Fiscalia, sense que Zapatero fos investigat ni processat. Malgrat això, el seu nom va continuar apareixent en el debat públic arran de testimonis i informes que el situaven de manera indirecta en l’entorn de les relacions amb el règim chavista.
Paral·lelament, la situació de Petróleos de Venezuela (PDVSA) va guanyar protagonisme com a possible element clau en l’esclariment de les trames de corrupció del règim. L’exministre de Petroli Rafael Ramírez, que va dirigir la companyia entre 2002 i 2014, havia denunciat anys després, des de l’exili a Itàlia, el deteriorament estructural de la petroliera i l’ús polític dels seus recursos. El 2018, Ramírez va publicar missatges a les xarxes socials en què insinuava una relació de Zapatero amb projectes a la Faja Petrolífera de l’Orinoco, una acusació que mai va concretar ni va portar a l’àmbit judicial.
Amb l’augment de la pressió internacional sobre el règim de Nicolás Maduro i la possibilitat d’un canvi polític, diverses anàlisis assenyalaven que una eventual revisió de la gestió de PDVSA, considerada per organismes independents com un dels principals focus de corrupció sistèmica, podria aportar nova informació sobre les relacions econòmiques i polítiques del chavisme. Organitzacions com Transparència Veneçuela havien documentat més d’un centenar de casos de presumpta corrupció vinculats a la petroliera, amb un impacte econòmic estimat de desenes de milers de milions de dòlars.
En aquest context, Zapatero va defensar reiteradament el seu paper com a mediador internacional i va negar qualsevol vinculació amb activitats il·lícites. Fonts jurídiques recordaven que tant la carta manuscrita de Carvajal com les acusacions no formalitzades tenien un valor polític o reputacional, però cap rellevància probatòria en absència de procediments judicials oberts contra l’expresident.
