Els psicòlegs alerten que la crisi de l’habitatge dispara l’estrès i la depressió a Andorra
Els principals motius d’aquest malestar són l’habitatge, la soledat i les jornades laborals que deixen poc temps per viure
La problemàtica de l’habitatge està generant un augment significatiu de l’angoixa i la incertesa entre la població andorrana, segons alerta el Col·legi de Psicòlegs. La seva presidenta, Sònia Bigordà, assegura a RTVA que aquesta situació es reflecteix clarament a les consultes, on cada cop són més habituals els casos de persones amb por pel futur i amb un elevat nivell d’estrès emocional.
L’habitatge, principal causa de malestar
Bigordà destaca que la tensió provocada per la manca de seguretat residencial està afectant el dia a dia de moltes persones, que es mostren més irritables i tristes. Aquesta incertesa s’ha convertit en una font constant de malestar psicològic.
“Em llevo plorant cada matí, però ningú ho sap perquè m’aixugo les llàgrimes abans de portar el nen a l’escola”, explica una administrativa d'Escaldes de 42 anys, que viu amb un salari que amb prou feines li permet pagar un lloguer que puja cada any mentre cuida sola dels seus pares grans. “Quan arribo a casa, no tinc forces ni per sopar.”
Segons el darrer baròmetre d’AR+I, el 37% dels andorrans presenten indicis de depressió, una xifra que confirma la tendència que es percep als consultoris i farmàcies: la salut mental és el gran mur invisible del país.
Els principals motius d’aquest malestar són l’habitatge, la soledat i les jornades laborals que deixen poc temps per viure. L’estudi indica que el 70% dels residents consideren que el cost de l’habitatge és el problema més greu d’Andorra, alimentant l’ansietat i la sensació d’estancament.
Un cambrer, que treballa en dues feines i comparteix pis amb tres companys, assegura: “Què hi faig aquí, treballant sense parar, si no puc ni gaudir d’un cafè sense mirar el compte del banc? Tinc por de quedar-me enrere, de no tenir futur.”
L’angoixa afecta totes les edats
El baròmetre d’AR+I revela que el malestar no només afecta els joves. Entre els 44 i 64 anys, s’ha detectat un increment de l’angoixa per les responsabilitats familiars i laborals, especialment en persones que cuiden familiars dependents sense prou suport.
“Sento que si em poso malalta jo, tot s’ensorra. Ningú em pot substituir”, explica una ciutadana de 56 anys que cuida la seva mare de 89 anys mentre continua treballant.
El coordinador de sociologia d’AR+I, Joan Micó, considera que aquestes dades són un toc d’alarma: “La depressió i la soledat no són només problemes individuals, sinó que reflecteixen una crisi social que necessita respostes estructurals.”
Segons el mateix informe, la soledat no desitjada afecta un 16,9% dels residents, i més de la meitat de les persones de 65 anys o més viuen soles. El resultat és un còctel que converteix el somriure amable que es ven turísticament en un esforç diari per a molts residents.
Repercussions en el sector professional
La presidenta del Col·legi de Psicòlegs també adverteix que la dificultat creixent per accedir a un habitatge assequible o per mantenir-lo ha tingut conseqüències dins del mateix sector professional. Alguns psicòlegs col·legiats han optat per abandonar el Principat, un fet que fins ara era poc habitual.
