"El nostre interès és clar: que Andorra s’apropi més a la UE i que ho faci amb totes les garanties"

La possible integració de l’Aeroport Andorra–La Seu d’Urgell a l’espai Schengen, l’Acord d’Associació entre Andorra i la Unió Europea i les inversions necessàries per reforçar la connectivitat del Pirineu són alguns dels reptes estratègics que marcaran el futur de les relacions entre Andorra, Catalunya i Espanya. 

En un context de major cooperació transfronterera i d’integració europea, aquestes qüestions esdevenen claus per al desenvolupament econòmic, la mobilitat i la cohesió territorial de tot l’àmbit pirinenc.

Per aprofundir en aquests temes, conversem amb Carlos Prieto, delegat del Govern d’Espanya a Catalunya, que explica l’estat de les negociacions per a la incorporació de l’Aeroport Andorra–La Seu a l’espai Schengen, la posició del Govern espanyol sobre l’Acord d’Associació entre Andorra i la Unió Europea i les actuacions prioritàries en matèria d’infraestructures viàries, energètiques i digitals per millorar la connectivitat entre els dos territoris.

Com evoluciona la possible integració de l’Aeroport Andorra–La Seu d’Urgell en el marc de l’espai Schengen?

El Govern d’Espanya treballa conjuntament amb el Govern de la Generalitat de Catalunya i amb el Govern d’Andorra per avançar en l’objectiu de la integració de l’Aeroport Andorra–La Seu dins l’espai Schengen. Tant el Govern d’Espanya com el de Catalunya consideren que aquest seria un gran pas no només per a Andorra, sinó també per a les comarques del Pirineu.

És cert que he explicat en diverses ocasions que aquesta habilitació no és un objectiu aïllat, sinó que forma part d’un paquet de negociació política més ampli, amb una vinculació evident amb el recentment aprovat Acord d’Associació entre Andorra i la Unió Europea, així com amb el sistema Entry/Exit, actualment en vigor, que permet un control efectiu del moviment de ciutadans extracomunitaris i proporciona una traçabilitat completa de la seva estada dins l’espai Schengen. 

Tot plegat s’inscriu, a més, en un marc més ampli de negociació orientat a mantenir l’excel·lent relació de veïnatge amb el Principat d’Andorra.

L’operació d’un aeroport internacional que rebi vols procedents de fora de l’espai Schengen requereix, de manera inexorable, el compliment d’exigències rigoroses en matèria de seguretat, fiscalitat, duanes i control fronterer. Es tracta de garantir que un territori de lliure circulació de 450 milions de persones sigui un espai realment segur. Això implica la instal·lació de punts d’inspecció fronterera adequats, especialment per a productes i passatgers procedents de tercers països. 

Com he assenyalat en diferents trobades i reunions, la Delegació del Govern a Catalunya que represento participa activament en el grup de treball del Ministeri d’Afers Exteriors, Unió Europea i Cooperació i del Govern d’Andorra, i també mantenim una coordinació permanent amb la Generalitat de Catalunya sobre aquesta qüestió.

Som optimistes respecte a la resolució d’aquesta possibilitat i continuem treballant perquè l’Aeroport Andorra–La Seu pugui tenir la consideració d’espai Schengen.

Per què Espanya considera l’Acord d’Associació d’Andorra amb la Unió Europea com un acord EU-Only, mentre que la majoria d’estats membres no comparteixen aquesta interpretació? 

Pel que fa a l’Acord d’Associació, Espanya ha mantingut sempre una posició constructiva i europeista respecte a l’Acord d’Associació d’Andorra amb la Unió Europea. Per a nosaltres, el més important és que l’acord avanci amb totes les garanties jurídiques, però també amb la màxima agilitat possible, perquè estem parlant d’una oportunitat per a Andorra, per a Espanya i França i per al conjunt de l’espai europeu.

En aquest sentit, Espanya ha defensat i defensa la naturalesa EU-only de l’acord perquè no es converteixi en un obstacle ni en una font innecessària de retards. Un acord mixt implica un procediment de ratificació molt més llarg i complex, ja que requereix la intervenció dels parlaments nacionals dels estats membres. El nostre interès és clar: que Andorra s’apropi més a la Unió Europea i que ho faci amb totes les garanties necessàries.

Quines inversions en infraestructures considera prioritàries el Govern d’Espanya per millorar no només la connectivitat d’Andorra, sinó també la del conjunt de l’àrea pirinenca?

La millora de la connectivitat amb Andorra no es pot entendre únicament com una connexió entre dos punts. Ha de formar part d’una mirada més àmplia sobre el Pirineu. Per al Govern d’Espanya, el Pirineu no es pot veure com una perifèria, sinó com un territori d’oportunitats, d’activitat econòmica, de cooperació transfronterera i de cohesió territorial.

En aquest marc, una prioritat clara és l’Eix Pirinenc, la N-260, que compleix una funció vertebradora per a moltes comarques del Pirineu. 

El Ministeri de Transports i la Generalitat de Catalunya van acordar un marc de col·laboració per executar el Pla d’Actuacions a l’Eix Pirinenc, amb una inversió de fins a 260 milions d’euros finançada íntegrament per l’Estat i executada per la Generalitat.

Considero que és una bona fórmula, en què l’Estat aporta els recursos i la Generalitat, que coneix de prop el territori, executa les actuacions. Aquestes inversions han de servir per millorar la seguretat, la fiabilitat i la funcionalitat de la via, però també per reforçar l’activitat econòmica, el turisme, els serveis públics i la vida quotidiana de les persones que viuen al Pirineu.

No parlem només d’arribar millor a Andorra; parlem de connectar millor la Seu d’Urgell, l’Alt Urgell, la Cerdanya, el Pallars, l’Alta Ribagorça i el conjunt de l’àmbit pirinenc.

En concret, com es podria reforçar la connectivitat digital, les infraestructures viàries i una eventual connexió ferroviària per facilitar la circulació entre Espanya i Andorra en el context d’una major integració territorial europea?

La connectivitat del segle XXI va molt més enllà de les carreteres o del ferrocarril. També és connectivitat digital, de serveis i energètica. Un bon exemple és l’ampliació de la subestació elèctrica d’Adrall i la nova interconnexió elèctrica amb Andorra, que han de permetre reforçar la capacitat d’intercanvi elèctric amb el Principat i millorar la seguretat i la qualitat del subministrament a l’entorn de la Seu d’Urgell i de l’Alt Urgell.

En el cas del Pirineu, a més, hi ha una dimensió molt clara d’igualtat territorial: viure en una comarca de muntanya no pot significar tenir menys oportunitats, menys accés als serveis o pitjors condicions per emprendre, estudiar o treballar.

Pel que fa a la connectivitat digital, l’objectiu ha de ser reforçar les xarxes d’alta capacitat, la fibra òptica, la cobertura mòbil i la resiliència de les comunicacions en zones de muntanya. 

Això és important per a l’activitat econòmica, però també per a la seguretat, la gestió d’emergències, els serveis públics, el teletreball i l’arrelament de la població. La frontera ha de ser cada vegada menys una barrera administrativa i més un espai de cooperació.

Respecte a una eventual connexió ferroviària, convé ser honestos. És una aspiració que mereix ser estudiada, però és altament complexa. L’orografia, el cost i la demanda potencial obliguen a treballar amb molt de rigor tècnic.

Això no significa renunciar al debat, sinó plantejar-lo correctament i des del realisme: analitzar alternatives, estudiar possibles fases i valorar fórmules de transport públic transfronterer que puguin ser viables abans de plantejar grans infraestructures, d’acord amb els plantejaments del Departament del Territori de la Generalitat al respecte.