Irlanda assumeix la presidència del Consell de la UE
El Govern irlandès relleva Xipre al capdavant del Consell en un context marcat per l'acord amb Andorra i San Marino
Irlanda assumirà aquest dimecres, 1 de juliol, la presidència rotatòria del Consell de la Unió Europea per als pròxims sis mesos amb una agenda centrada en reforçar la competitivitat de l'economia europea, impulsar el comerç internacional i avançar en la negociació del futur pressupost comunitari.
El Govern irlandès relleva Xipre al capdavant del Consell en un context marcat per l'acord amb Andorra i San Marino, les tensions geopolítiques, la transició energètica i digital, la guerra d'Ucraïna i l'impacte dels aranzels imposats pels Estats Units.
Es tracta de la novena vegada que Irlanda exerceix aquesta responsabilitat, després de la seva última presidència l'any 2013.
El primer ministre, Micheál Martin, ha assegurat que aquesta presidència representa una oportunitat per construir una Europa "més pròspera, més segura i fidel als seus valors", sota el lema del proverbi irlandès Ní neart go cur le chéile ("la unió fa la força").
Entre les principals prioritats destaca el desplegament del full de ruta Una Europa, Un Mercat, acordat entre el Consell, la Comissió Europea i el Parlament Europeu, amb l'objectiu d'incrementar la productivitat i reforçar la competitivitat de la Unió davant els grans actors internacionals.
Una major integració del mercat únic
Irlanda també apostarà per reduir les càrregues administratives que afecten les empreses, agilitzar el desenvolupament d'infraestructures estratègiques, fomentar les energies netes i impulsar l'habitatge assequible.
En l'àmbit econòmic, Dublín defensarà una major integració del mercat únic, eliminant barreres reguladores i facilitant l'expansió de les empreses dins de la UE. Així mateix, promourà una política comercial més ambiciosa que permeti diversificar mercats, enfortir les relacions amb socis estratègics i augmentar la resiliència de les cadenes de subministrament.
La transició energètica i la digitalització seran altres eixos destacats. La presidència irlandesa vol accelerar el desplegament de les energies renovables, reforçar la seguretat del subministrament i reduir la dependència dels combustibles fòssils.
En paral·lel, impulsarà les capacitats europees en intel·ligència artificial, computació al núvol i connectivitat digital, així com la protecció d'infraestructures crítiques com els cables submarins de telecomunicacions. Dublín acollirà una cimera europea dedicada a la intel·ligència artificial i a la seva governança.
La seguretat serà el segon gran pilar del mandat. Irlanda mantindrà el suport polític, financer i militar a Ucraïna, alhora que treballarà per reforçar la defensa europea, la ciberseguretat, la mobilitat militar i la lluita contra les amenaces híbrides, el terrorisme, el crim organitzat i el tràfic de persones.
Finalment, la presidència irlandesa reafirma el seu compromís amb els valors fundacionals de la Unió Europea, com la democràcia, l'estat de dret i els drets fonamentals. També donarà suport als processos d'ampliació de la UE, amb una atenció especial a Montenegro, Albània, Moldàvia i Ucraïna, considerant que la incorporació de nous membres contribuirà a reforçar la pau, l'estabilitat i la prosperitat del continent.
Espot defensa que l'acord amb la UE és l'única opció
El cap de Govern d'Andorra, Xavier Espot, ha reiterat durant el Debat d'Orientació Política que l'acord d'associació amb la Unió Europea és "l'únic possible" i ha descartat qualsevol opció de renegociació. Segons Espot, rebutjar el text implicaria quedar-se sense acord i també perdre els acords sectorials que s'hi han integrat. Cal recordar que l'Acord continua sense avançar per una reserva de Bulgària al Consell de la UE.
El cap de Govern ha explicat que el procés cap al referèndum començarà un cop el Consell de la UE conclogui les seves discussions internes i se signi el text definitiu.
Posteriorment, l'acord haurà de rebre el vistiplau del Parlament Europeu abans que el Govern convoqui la consulta ciutadana, precedida d'una campanya informativa. Si el resultat és favorable, el Consell General en farà la ratificació.
Espot també ha anunciat que el Govern aprovarà abans de finals de juliol el reglament del referèndum consultiu i ha assegurat que el pressupost del 2026 ja preveu els recursos necessaris per organitzar la votació si es compleixen els terminis previstos.
