Corts admet el recurs contra l’arxivament de la querella contra el guàrdia civil que va admetre avisar el FinCEN en el 'Cas BPA'

La Batllia ha conclòs que la querella presentada contra el tinent coronel de la Guàrdia Civil Basilio Sánchez Portillo no aporta proves ni indicis suficients per sostenir que hagués fabricat dades falses contra la Banca Privada d’Andorra (BPA).

Segons avança El Mundo, el Jutjat d’Instrucció Especialitzada 2 va desestimar així l’acusació per un presumpte delicte de falsedat documental, formulada en el marc de les accions impulsades per l’Institut dels Drets Humans d’Andorra i els antics propietaris de BPA.

Contra aquesta decisió de la batlle instructora Stéphanie García, que havia desestimat la querella, l’Institut de Drets Humans va presentar un recurs davant el Tribunal de Corts. 

Corts va admetre’l a tràmit i va ordenar a la Batllia que en donés trasllat a totes les parts, després de constatar que l’auto de desestimació no havia estat notificat a tots els investigats, entre ells Mariano Rajoy, Jorge Fernández Díaz i la resta d’encausats.

La querella sostenia que Sánchez Portillo havia facilitat al FinCEN, l’agència del Departament del Tresor dels Estats Units contra el blanqueig de capitals, informació “esbiaixada, manipulada i falsa” sobre l’entitat andorrana. Aquesta informació hauria contribuït a l’actuació dels Estats Units contra BPA i a la posterior intervenció del banc.

Un vídeo de Telecinco que la Batllia no considera un indici

Entre els elements aportats per la part querellant hi havia un vídeo emès per Telecinco el març del 2015, en què es vinculava una investigació de la Guàrdia Civil amb les presumptes irregularitats detectades a BPA.

La peça televisiva explicava que una investigació de la Guàrdia Civil havia permès posar al descobert presumptes pràctiques de blanqueig a la banca andorrana i que un informe del Tresor dels Estats Units havia estat determinant per a la intervenció de BPA.

La querella també assenyalava la intervenció de Sánchez Portillo en les actuacions que haurien posat els fets en coneixement del FinCEN. 

Tanmateix, la Batllia considera que l’existència d’aquests fets no acredita que la informació aportada a les autoritats nord-americanes fos falsa ni que hagués estat fabricada amb l’objectiu de perjudicar el separatisme català.

En la resolució, la batlle afirma que els suposats indicis del delicte només existeixen “en els arguments dels querellants” i que no hi ha elements objectius que permetin confirmar l’acusació.

La querella s’emmarcava en l’Operació Catalunya

L’acció judicial formava part d’una querella més àmplia contra l’expresident espanyol Mariano Rajoy, els exministres Cristóbal Montoro i Jorge Fernández Díaz, l’exdirector adjunt operatiu de la Policia Eugenio Pino i diversos agents policials.

Els querellants sostenien que les actuacions contra BPA formaven part d’una suposada Operació Catalunya destinada a obtenir informació sobre presumptes fons de la família Pujol i a perjudicar l’independentisme català.

Sánchez Portillo havia obtingut part de la informació en el marc de l’anomenada Operació Clotilde, iniciada el 2013 i centrada en una presumpta trama de blanqueig de capitals d’origen rus a Lloret de Mar, relacionada amb Andrei Petrov.

Sánchez Portillo, també assenyalat per Leire Díez

El tinent coronel, que actualment treballa en el sector privat i que el 2023 es va incorporar a l’Estat Major de la Guàrdia Civil, també apareix com un dels objectius de les agendes de Leire Díez, coneguda com la ‘fontanera’ del PSOE.

Segons la documentació del denominat cas de les clavegueres, Díez hauria intentat actuar contra diversos comandaments de la Guàrdia Civil, entre els quals el tinent coronel Antonio Balas, de la Unitat Central Operativa (UCO), i el mateix Sánchez Portillo.