La via del segon pilar per garantir les pensions a Andorra

Andorra avança cap a una reforma profunda del seu sistema de pensions amb la proposta d’introduir un segon pilar de capitalització individual que complementi l’actual model de repartiment. Aquesta mesura busca assegurar la sostenibilitat del sistema davant l’envelliment de la població i les pressions financeres futures.

El segon pilar consisteix en un sistema de previsió social complementària basat en aportacions individuals que es capitalitzen al llarg de la vida laboral. 

Així, els treballadors, amb el suport de les empreses i la gestió pública, podran construir un fons propi que se sumi a la pensió pública del primer pilar.

Inspirat en Suïssa

El model suís de Previsió Professional serveix de referència. A Suïssa, aquest sistema ofereix prestacions de jubilació, viduïtat, orfenesa i invalidesa, amb la possibilitat que les empreses ampliïn les condicions mínimes establertes per la llei. Alguns treballadors poden disposar de més d’un compte o capital segons les cotitzacions obligatòries o voluntàries.

El sistema suís es basa en tres pilars —públic, professional i privat— que combinen repartiment i capitalització, diversifiquen riscos i asseguren que els jubilats ingressin aproximadament un 60% del seu salari previ.

 La pensió estatal cobreix només entre un 16% i un 31% del salari mitjà, mentre que la resta es complementa amb estalvi obligatori i voluntari, garantint la solidesa del sistema davant crisis i l’augment de l’esperança de vida.

Segons representants de Demòcrates per Andorra i Andorra Endavant, l’objectiu és avançar cap a un model similar, amb comptes individuals per a cada treballador, però mantenint mecanismes de solidaritat per evitar desigualtats. 

Cerni Escalé, president de Concòrdia també va alertar que el sistema de pensions d’Andorra està en situació “crítica” i que, sense una reforma estructural, podria entrar en dèficit en menys de vuit anys. 

Segons Escalé, l’actual model contributiu funciona com un “esquema Ponzi”, ja que els nous cotitzants financen les pensions dels jubilats actuals, generant desigualtat intergeneracional i un desequilibri que s’agreujarà amb l’envelliment de la població. 

Mesures paramètriques i sostenibilitat

A més de les reformes estructurals, s’estan estudiant mesures paramètriques com l’increment de les cotitzacions, l’allargament progressiu de l’edat de jubilació i la definició de topalls màxims i mínims de pensions. 

“Ara es tracta de centrar-nos a preparar el text amb les línies que creiem adequades”, va afirmar Jordana després de diverses conferències tècniques sobre models possibles.

Les pensions en dades

Segons la CASS, els ingressos per cotitzacions destinats a la branca de jubilació han crescut un 7,8%, sumant 107,5 milions d’euros, amb aportacions addicionals de 3 milions d’euros de prestacions econòmiques i 3,5 milions transferits pel Govern per a pensions no contributives.

Les despeses en pensions de jubilació han augmentat un 12%, amb les pensions contributives ascendint a 90,5 milions d’euros (+12,6%), mentre que les pensions no contributives han baixat lleugerament fins a 3,5 milions d’euros (-2%).

El nombre de pensionistes de jubilació ha crescut un 4,8% respecte al 2024, fins a 18.027 persones, de les quals 16.319 són de jubilació i 3.587 de viduïtat (incloent 75 temporals). La taxa de dependència es manté en 2,97 assegurats actius per cada pensionista, lleugerament inferior a la registrada l’any anterior.