La justícia argentina vincula l'exsecretari dels Kirchner amb una trama de diners ocults a Andorra

La Cambra Federal de Mar del Plata ha confirmat parcialment el processament de quatre directius de l'agència de canvi Jonestur per un presumpte delicte de blanqueig de capitals agreujat, en una causa que torna a situar Daniel Muñoz, exsecretari privat de Néstor i Cristina Kirchner, al centre d'una trama internacional de moviments de diners.

Segons la resolució judicial, l'estructura financera investigada hauria permès treure milions de dòlars d'Argentina, ocultar-los a través de societats instrumentals a Panamà, dipositar-los a la Banca Privada d'Andorra (BPA) i, posteriorment, invertir-los en immobles de luxe a Miami i Nova York.

Una xarxa financera per ocultar el patrimoni

La investigació, dirigida pel jutge federal Santiago Inchausti i impulsada per la fiscal Laura Mazzaferri i la PROCELAC, sosté que Jonestur actuava com una banca paral·lela dedicada a gestionar patrimonis no declarats, crear societats en paradisos fiscals i transferir fons a l'estranger sense control estatal.

Entre els clients de l'organització apareix Daniel Muñoz, que, segons la justícia argentina, hauria utilitzat aquesta estructura per canalitzar part dels diners presumptament obtinguts de manera il·lícita durant els governs kirchneristes.

La sentència assenyala especialment Sergio Todisco, considerat un dels principals testaferros de Muñoz, que hauria portat almenys un milió de dòlars en efectiu a les oficines de Jonestur, a Mar del Plata.

Des d'allà, els diners haurien estat transferits a comptes oberts a la Banca Privada d'Andorra a nom de societats panamenyes, abans de ser enviats als Estats Units per adquirir propietats immobiliàries.

Andorra, Panamà i els Estats Units en el circuit del capital

Segons la resolució judicial, el recorregut dels fons queda acreditat en totes les seves fases: entrada dels diners en efectiu, transferència a Andorra, ocultació mitjançant societats offshore i reintegració al circuit legal a través d'inversions immobiliàries.

Per als investigadors, aquest esquema respon a les tres fases clàssiques del blanqueig de capitals: col·locació dels diners d'origen presumptament il·lícit, ocultació mitjançant estructures financeres internacionals i integració posterior en l'economia legal.

La causa també torna a posar el focus sobre Carolina Pochetti, vídua de Daniel Muñoz, que hauria col·laborat en la gestió del patrimoni ocult. 

Després de la mort de l'exsecretari presidencial el 2020, la investigació va continuar gràcies a la documentació obtinguda a Andorra, Panamà i els Estats Units mitjançant comissions rogatòries internacionals.

Embargaments milionaris i més de 80 milions d'euros bloquejats 

El cas Jonestur es va iniciar el 2014 arran d'una denúncia del Banc Central argentí sobre el funcionament de financeres il·legals a Mar del Plata.

Una dècada després, la justícia sosté que ha identificat 30 societats constituïdes a Panamà i nou comptes bancaris que haurien arribat a acumular més de 92 milions de dòlars.

La Cambra Federal ha confirmat embargaments de fins a 10.000 milions de pesos per a cadascun dels principals processats i ha ratificat les mesures de cooperació internacional destinades a immobilitzar més de 80 milions d'euros localitzats a la Banca Privada d'Andorra, uns actius el decomís dels quals continua reclamant el Ministeri Públic Fiscal.

Tot i que el tribunal ha descartat, de moment, el delicte d'associació il·lícita i ha declarat prescrita l'acusació per intermediació financera no autoritzada, la investigació pel presumpte blanqueig de capitals continua oberta i torna a assenyalar Daniel Muñoz com una de les figures centrals de la trama.