La macroeconomia-ficció que suporta la política ficció

Fa un parell d’anys, es va especular molt sobre quin seria l’impacte econòmic i social de l’entrada en vigor del possible Acord d’Associació amb la UE (AA). El temps ha passat, el temps ha posat moltes coses a lloc, i ara podem analitzar la qualitat dels fonaments que defensaven els qui han donat suport tècnic i polític al AA.

Govern va presentar com a document de referència un estudi d’impacte social i econòmic coordinat per l’AR+I, que va ser presentat el 26 de juny 2024. L’estudi va comptar amb la col·laboració de l’empresa KSNET que, segons el BOPA, va rebre 118.000 euros per la seva participació en la part de l’estudi sobre impacte econòmic.  

L’AR+I i Govern, van defensar que aquest estudi era una font sòlida i objectiva que demostrava/legitimava que l’Acord d’Associació tindria un impacte positiu al llarg del període 2025-2050. L’estudi era la base tècnica per legitimar la posició política que l’AA aportaria un creixement econòmic positiu entre 2025 i 2050. Un creixement que, segons l’estudi seria superior al quin aportaria una situació d’estatus quo del 2025 al 2050. L’estudi no va considerar cap altre camí que l’AA o el no fer res, com si no hi haguessin altres alternatives.

Aquest estudi va rebre lloances dels grups polítics del SÍ al AA i va rebre crítiques dels postulants del NO. Encara circulen còpies del llibret. Avui en dia, la relectura d’aquest estudi d’impacte -com exercici legitimador del discurs tècnic/polític dels defensors del SÍ- evidència greus errors de base. Uns errors que desacrediten l’estudi de ple i evidencien l’error de fons del nostre Govern en el plantejament del AA.

Estem davant d’un estudi de macroeconomia de gran complexitat que va ser dirigit per un politòleg llicenciat en ciències polítiques i va ser coordinat per un màster en economia. Un estudi que, normalment, requeriria un equip de persones amb una formació robusta en la planificació i execució d’estudis d’aquesta complexitat macroeconòmica i sociològica que necessàriament passaria per un nivell de doctorat i anys d’exercici acreditats com responsable d’una càtedra de recerca. 

L’estudi presenta l’impacte del AA en un seguit de magnituds macroeconòmiques per al període 2025-2050. L’estudi parteix de la base que l’AA entraria en vigor l’any 2025. De fet, aquesta era una base dels negociadors de l’AA i era una base en la que es va fonamentar la política del Govern. Però l’entrada en vigor del AA al 2025 era una especulació, un desig, una fantasia que ningú-amb la deguda formació va contrastar.

Es evident que en el context actual aquell estudi denota una manca de rigor enorme atès que l’estudi de l’AR+I no va dedicar un apartat previ a l’estimació de quina seria la data d’entrada en vigor de l’AA o la data d’aplicació provisional del AA. 

Tenint en compte les implicacions de l’AA per Andorra, es evident la manca de professionalitat i diligencia en l’estudi del AR+I i concretament el fet de que no inclogués una anàlisi de sensibilitat que quantifiqués la variació en els impactes de l’AA en cas que fos considerat mixt -amb una entrada en vigor a partir entre el 2035 i el 2040-;  o en el cas que fos considerat exclusiu de la Comissió -amb una entrada en vigor a partir del 2026-;  o que fos considerat mixt i s’anés a una aplicació provisional a partir del 2026, esperant l’entrada en vigor a partir del 2035-2040. 

Es obvi que era necessari fer un estudi de riscos d’aquests escenaris, que podrien posar Andorra entre l’enclusa i el martell.

Avui estem finalitzant el 2025 sota un escenari en el que països clau de la UE consideren que l’AA és un acord mixt. Per tant, per què pugui entrar en vigor, primer ha de passar pel llarg -i imprevisible- procés de ratificació dels parlaments nacionals i regionals corresponents dels 27 Estats membres de la UE. Avui estem sota l’escenari que, mentre l’AA segueixi el llarg procés de ratificació, podria entrar en aplicació provisional a Andorra si, i sols si, abans el Consell General modifiqués  l’actual Llei Qualificada de Tractats que no permet l’aplicació provisional del AA. Una modificació que requeriria doble majoria parlamentaria: majoria dels 28 consellers generals i majoria dels 14 consellers de la llista nacional.

Al juny del 2024, quan es va publicar l’estudi del AR+I, era ben sabut que l’AA tenia tots els ingredients per ser un acord mixt i que existia el “risc” que hauria d’anar a una aplicació provisional abans de la seva entrada en vigor.

De fet, recordem que el text de l’AA publicat per la Comissió Europea el 26 d’abril de 2024 tenia com títol “Decisió del Consell sobre la signatura, en representació de la UE i sobre l’aplicació provisional del AA”. 

Per si hi havia algun dubte de la natura mixta del AA -que requeria una aplicació provisional abans d’anar a l’entrada en vigor-  el punt 4 del primer apartat del text del AA també exposa clarament que el text va més enllà de les quatre llibertats que son competència de la Comissió Europea i que l’AA inclou àrees que son competència exclusiva dels Estats Membres.

Podem concloure que l’estudi del AR+I no va complir els requisits mínims de rigor en l’avaluació de quin podia ser el moment d’entrada en vigor. Sobretot, l’estudi del AR+I va cometre l’error de no incloure una anàlisi de sensibilitat i el que es igual de greu, el fet de no analitzar els escenaris que realment es podrien produir. L’AR+I va treballar a partir de la ficció que l’AA entraria en vigor al 2025.

Això ens porta a concloure que l’estudi d’impacte de l’AR+I va ser un exercici de macroeconomia-ficció atès que està fonamentat, entre d’altres, en la ficció que l’AA entraria en vigor al 2025.

Si la base tècnica, si l’estudi d’impacte, va ser un estudi de macroeconomia ficció, aleshores el projecte polític del AA cauria en l’àmbit de la política ficció. Una temeritat que situa a Andorra en aquests moments en un escenari vulnerable i ple de riscos de país. Una situació davant la que es pot seguir fent política ficció dins d’una deriva de model. Una situació davant la que, en realitat, caldria reflexionar per bastir un projecte de país que no tindrà una entrada en vigor del AA al 2025, ni molt menys.