La Seu avisa sobre tramvia: "La Seu no serà la rodalia de ningú ni el pàrquing d'Andorra"

L’Ajuntament de la Seu d’Urgell ha rebut amb prudència l’anunci de la Generalitat de Catalunya sobre la licitació de l’estudi informatiu del futur tren-tramvia que hauria de connectar diversos punts del Pirineu i millorar la mobilitat entre l’Alt Urgell i Andorra. Tot i valorar positivament qualsevol iniciativa orientada a potenciar un model de transport més sostenible i reduir la dependència del vehicle privat, el govern municipal considera que encara hi ha molts interrogants per resoldre abans de donar suport al projecte.

L’alcalde de la Seu d’Urgell, Joan Barrera, ha manifestat que la infraestructura es troba encara en una fase molt inicial i que, per aquest motiu, cal actuar amb cautela. En declaracions recollides per RàdioSeu, el batlle ha recordat que el tren-tramvia forma part de la planificació estratègica de la Generalitat per al període 2030-2040 i que, per tant, encara queda un llarg recorregut tècnic, administratiu i polític abans que la infraestructura pugui convertir-se en una realitat.

Barrera ha insistit que el consistori no s’oposa al projecte, però reclama conèixer amb detall quin serà el seu impacte sobre la capital de l’Alt Urgell i quins beneficis reals aportarà a la ciutadania. Segons l’alcalde, qualsevol infraestructura d’aquesta magnitud ha de servir per reforçar el desenvolupament econòmic, la cohesió territorial i la qualitat de vida dels habitants de la comarca, i no únicament per facilitar els desplaçaments cap al Principat d’Andorra.

En aquest sentit, el màxim responsable municipal s’ha mostrat especialment contundent a l’hora de defensar el paper de la Seu d’Urgell dins del futur projecte ferroviari. Barrera ha afirmat que la ciutat no acceptarà convertir-se “en la rodalia de ningú ni en el pàrquing d’Andorra”, unes declaracions amb les quals ha volgut deixar clar que la planificació del tren-tramvia ha de respectar la identitat, les necessitats i el model de desenvolupament del municipi.

L’alcalde considera que el debat sobre aquesta nova connexió ferroviària no pot limitar-se exclusivament a trobar una solució per reduir l’entrada de vehicles privats al Principat. A parer seu, la infraestructura ha de respondre a una visió global del territori, afavorint també la mobilitat interna del Pirineu, la connexió entre municipis i les oportunitats de desenvolupament econòmic i social de tota la comarca.

Un altre dels aspectes que genera interrogants és el cost de l’actuació. Les primeres estimacions elaborades per la Conselleria de Territori situen la inversió al voltant dels 250 milions d’euros, una xifra que evidencia la dimensió del projecte i la necessitat de planificar-lo amb rigor. Abans de la seva eventual construcció caldrà completar estudis de viabilitat, informes ambientals, processos d’exposició pública i la recerca del finançament necessari.

A més del repte econòmic, Barrera també ha destacat les importants dificultats tècniques que planteja la construcció d’una infraestructura ferroviària en una zona de muntanya com l’Alt Urgell. L’orografia del Pirineu presenta característiques molt diferents de les planes de Ponent, fet que obliga a estudiar amb detall possibles túnels, viaductes, pendents i condicionants geològics abans de definir un traçat definitiu.

Davant d’aquest escenari, l’Ajuntament de la Seu d’Urgell ha anunciat que exigirà formar part de totes les fases de planificació del projecte. El consistori considera imprescindible disposar de veu pròpia en les taules tècniques i polítiques on es defineixi el futur del tren-tramvia, ja que la ciutat serà un dels municipis directament afectats per la infraestructura.

Segons el govern municipal, la col·laboració entre administracions serà clau perquè el projecte prosperi amb garanties. Per aquest motiu, l’Ajuntament defensa que la Generalitat, els ajuntaments implicats i la resta d'institucions treballin de manera coordinada des del primer moment, compartint informació i consensuant les decisions més importants.

El consistori també reclama que els estudis analitzin no només els aspectes tècnics i econòmics, sinó també els possibles efectes sobre el medi ambient, el paisatge, l’activitat comercial, el turisme i la mobilitat quotidiana dels veïns. L’objectiu és assegurar que una inversió d’aquesta magnitud aporti beneficis reals al conjunt del territori i no generi desequilibris entre municipis.