L’Audiència de Madrid reobre el cas BPA després de veure indicis suficients per continuar la investigació

La secció primera de l’Audiència de Madrid ha estimat parcialment un recurs presentat pels expropietaris de la Banca Privada d’Andorra (BPA) i ha obert la porta a reactivar la investigació judicial sobre la denominada trama andorrana de l’operació Catalunya, després que un jutjat d’instrucció hagués ordenat el seu arxiu.

Segons revela El Món en un article de Quico Sallés, la resolució permet que la causa pugui ser reconduïda cap a l’Audiència Nacional, on els querellants pretenen ampliar el nombre d’investigats i reorientar les diligències.

Anul·lat l’arxiu i reoberta la via judicial

El jutjat d’instrucció número 27 de Madrid havia decidit arxivar la querella presentada contra diversos membres del Cos Nacional de Policia, vinculats a les pressions exercides sobre la BPA per obtenir informació bancària relacionada amb dirigents independentistes catalans.

Tanmateix, l’Audiència de Madrid considera ara que el cas no es pot tancar en aquesta fase i que existeixen indicis suficients per continuar la investigació en un òrgan judicial competent superior.

Una causa vinculada a la BPA i la “policia patriòtica”

La querella, impulsada pels germans Ramon i Higini Cierco i l’exconseller delegat de l’entitat, Joan Pau Miquel, apunta a una suposada operació coordinada entre membres de la coneguda com a “policia patriòtica” i altres responsables institucionals per obtenir informació bancària sensible.

Entre les proves aportades hi ha gravacions de trobades amb l’inspector Celestino Barroso, que ja formen part d’altres procediments judicials oberts a Andorra i Espanya.

Possibles nous investigats i ampliació del cas

Amb aquesta resolució, els advocats dels exresponsables de la BPA preparen una nova querella que podria ampliar notablement el nombre d’investigats.

Entre els noms que s’estudien incorporar hi ha exalts càrrecs del Ministeri de l’Interior i d’Hisenda, així com responsables del Servei de Prevenció del Blanqueig de Capitals (Sepblac) i de la supervisió bancària del Banc d’Espanya.

Fins i tot s’analitza la possible responsabilitat de l’expresident del govern espanyol Mariano Rajoy, dins el marc d’una suposada operació coordinada.

En la resolució, els magistrats de l’Audiència de Madrid apunten a l’existència d’un possible “pla preconcebut i coordinat” entre diferents actors policials i institucionals, orientat inicialment a obtenir informació bancària de polítics catalans.

Segons el tribunal, aquests indicis no es limitarien a un possible delicte de prevaricació administrativa, sinó que podrien connectar amb altres delictes comesos dins i fora d’Espanya.

La decisió judicial reobre així un dels capítols més controvertits de l’operació Catalunya i reactiva una causa que els exdirectius de la BPA mantenen viva des de fa més d’una dècada.