L’eficiència energètica guanya protagonisme: els ciutadans cada cop més informats sobre el segell energètic

L'Oficina de l'energia i del canvi climàtic feia públiques la setmana passada dades relatives a les edificacions que tenen una qualificació d'eficiència energètica, 6.826 en total. En aquest sentit, cal recordar que en el cas d’una compravenda (o transmissió onerosa), la propietat ha de mostrar, des del 2020, la qualificació energètica als possibles adquirents i entregar-la en el moment de formalitzar la compravenda. 

I en el cas de l’arrendament d’un habitatge, des de l’1 de gener del 2023 la propietat també ha d’informar de la qualificació energètica als possibles arrendataris. Malgrat aquestes dades no puguin suposar a hores d’ara una “fotografia” del parc immobiliari del país, ja que només afecta compravendes i lloguers, una part petita si es té en compte que es calcula que hi ha 46.000 immobles al país, des de l’oficina es valora que els ciutadans estiguin “cada cop més informats, que la gent sàpiga què representa” aquest segell, segons valora la tècnica Anna Boneta.

De fet, per continuar incidint en la conscienciació s’està fent una “empenta” a través de les xarxes socials i la web per difondre aquesta qüestió de l’eficiència energètica en les edificacions. Boneta creu que cada vegada “se li dona més importància”, “sobretot perquè va molt lligat a la butxaca”, és a dir, que una millor eficiència energètica de l’immoble també repercuteix de manera directa en els consums que pugui tenir l’habitatge i tenint en compte els costos dels lloguers i també de les compres és evident que l’estalvi en el consum és una qüestió que cada vegada més la gent es mira. 

En aquestes publicacions es fa incidència en aspectes en els quals la ciutadania no està avesada com per exemple el fet que la qualificació final, la lletra que obtingui l’immoble, és el resultat de “dues variants”, la despesa energètica i les emissions en funció de l’agent energètic que es faci servir (electricitat, gasoli...).

Boneta celebra que “cada cop més” la gent aposta per sistemes més eficients i emfasitza que un exemple és el pla Renova, que des de fa anys incentiva l’eficiència del parc immobiliari. Recorda que “cada any rep més sol·licituds” i esgota la partida prevista. Evidentment, les accions del pla han tingut una repercussió en l’eficiència energètica i ara el que s’està estudiant és “com extreure les dades” que permetin reflectir de manera fidedigna l’impacte que tenen les accions del Renova sobre les emissions, per veure exactament quin és “l’impacte” en l’eficiència. I incideix especialment que “l’èxit” del programa es tradueix en la conscienciació de la població.

Pel que fa a les qualificacions existents, tal com s’ha esmentat, no serveixen per fer una fotografia definitiva de quin és l’estat del parc immobiliari, ja que els que tenen el segell són “una petita part” en comparació amb el total. 

Per tant, l'experta assenyala que és “una fotografia que s’està revelant” i que serà a llarg termini quan es pugui una valoració de les dades. I és que recorda que la qualificació per a la compravenda és vigent des del 2020 i la dels lloguers des del 2023, i per tant, cada any es recullen dades i cada cop són més representatives, sense que es puguin fer lectures globals. També assenyala que aquests segells tenen una vigència de deu anys i per tant fins al 2030 s’estaran recollint dades i serà a partir d’aquesta data quan es podrà veure una mica l’evolució.