L’Iran es queda sense espai per emmagatzemar petroli
Teheran ha començat a recórrer a l’anomenat “emmagatzematge flotant”
L’Iran afronta una situació crítica després de quedar-se pràcticament sense capacitat d’emmagatzematge per al seu petroli, com a conseqüència del bloqueig imposat pels Estats Units a l’estret d’Ormuz. Aquesta situació impedeix al règim iranià exportar cru amb normalitat i l’obliga a buscar solucions d’emergència per mantenir la producció.
Davant la saturació dels dipòsits terrestres, Teheran ha començat a recórrer a l’anomenat “emmagatzematge flotant”, utilitzant petroliers antics i fora de servei. Imatges de satèl·lit han confirmat la reactivació del vaixell M/T Nasha, una embarcació amb dècades d’antiguitat que ara s’utilitza per acumular milions de barrils de petroli al mar.
Aquesta pràctica evidencia que instal·lacions clau com les de l’illa de Jark, principal terminal petroliera del país, es troben al límit de la seva capacitat. Tot i ser una mesura provisional, permet a l’Iran guanyar temps —aproximadament unes 48 hores— per evitar haver d’aturar l’extracció de cru.
Aturar la producció, un risc tècnic i econòmic elevat
Malgrat les dificultats, l’Iran intenta evitar a tota costa aturar la producció petroliera. Tancar pous no només implica pèrdues econòmiques immediates, sinó també riscos tècnics importants. La interrupció del flux de cru pot provocar corrosió a les infraestructures, obstruccions en canonades i una pèrdua de pressió als jaciments, fet que dificulta una futura reactivació.
A més, una aturada prolongada podria tenir conseqüències estructurals en la capacitat productiva del país, especialment en un context en què les sancions internacionals limiten l’accés a tecnologia i peces de recanvi.
El bloqueig també forma part d’una estratègia més àmplia de pressió econòmica dels Estats Units per forçar l’Iran a tornar a la taula de negociació en termes favorables a Washington. Tot i això, diversos experts dubten que aquesta mesura aconsegueixi canvis significatius en la política iraniana, especialment pel que fa al programa nuclear i al control de l’estret d’Ormuz.