Andorra Endavant celebra l’èxit de la seva proposta i reclama aplicar l’educació financera a les aules
Segons Andorra Endavant, el context actual fa encara més urgent aquesta implementació
La proposta d’acord impulsada per Andorra Endavant per incorporar l’educació financera al sistema educatiu andorrà, aprovada per majoria al Consell General fa mesos, ha situat el debat al centre de l’agenda política i institucional del país.
Des de la seva aprovació, diversos actors —entitats financeres, institucions públiques i responsables polítics, entre ells el ministre de Finances— han començat a subratllar la necessitat de formar els joves en matèria econòmica i financera. Un fet que des d’Andorra Endavant valoren positivament, però que consideren només el primer pas.
La proposta d'AE que s'admet com un èxit
“Ens satisfà veure fins a quin punt la nostra proposta ha generat entusiasme. Quan la vam presentar a la cambra, alguns la veien com una iniciativa més. Avui tothom parla d’educació financera”, assenyalen des del grup parlamentari.
La formació recorda que la iniciativa no era una simple declaració simbòlica, sinó una crida clara al Govern perquè integri aquesta competència de manera estructural dins del sistema educatiu.
“No es tractava d’una xerrada puntual ni d’una campanya informativa. Parlem d’una competència essencial per a la vida futura dels nostres joves”, remarquen.
Segons Andorra Endavant, el context actual fa encara més urgent aquesta implementació. “Sense formació, la vulnerabilitat és evident. L’educació financera no és ensenyar a especular; és ensenyar a protegir-se i a aprendre a enriquir-se”, sostenen.
El partit considera que el debat ja està superat i reclama passar a la fase d’execució. “La proposta d’acord va ser votada per majoria, sense el suport del PS. Ara toca materialitzar-la als centres educatius del país, amb un calendari com a molt tard a partir del setembre, continguts definits i formadors preparats”, afirmen.
Des d’AE defensen que els continguts han de ser rigorosos i pedagògicament estructurats, perquè l’alumnat entengui conceptes clau com el cost real d’un préstec, el funcionament de l’interès compost, la diferència entre inversió i aposta, o la identificació d’estafes financeres. “La llibertat econòmica comença pel coneixement”, conclouen.
Lladós admet una mancança del sistema educatiu
En aquesta mateixa línia, el ministre de Finances i president del Consell Regulador Andorrà del Joc (CRAJ), Ramon Lladós, s’ha mostrat especialment taxatiu: “És veritat, l’educació financera és una de les mancances que tenim en el nostre sistema educatiu”.
Lladós ho va afirmar en ser preguntat per l’augment d’estafes vinculades a criptomonedes i inversions borsàries, i va advertir del risc que suposen certes pràctiques situades “a la frontera entre el joc i la inversió extremadament arriscada”, sovint amplificades per influenciadors que prometen enriquir-se sense esforç.
“El món de les estafes, de les inversions indegudes i de la comunicació enganyosa fa que una de les eines principals per combatre-ho sigui l’educació financera”, va remarcar, recordant que a finals del 2025 el Consell General ja va donar llum verda a una proposta per incorporar-la al currículum educatiu.
Per al ministre, es tracta d’una iniciativa “molt rellevant per als joves del país, per dotar-los de les armes i del coneixement necessari per fer front a situacions noves que no teníem fa uns anys”.
Amb la proposta avalada parlamentàriament i el debat instal·lat a l’opinió pública, Andorra Endavant insisteix que el repte ara és transformar l’entusiasme en política efectiva. “Les bones idees es voten; les bones polítiques s’apliquen”, remarquen.
