Montaner vol “prioritzar l’habitatge pels andorrans” davant el creixement demogràfic

La població d’Andorra frega els 90.000 habitants. D’aquests, 39.815 tenen nacionalitat andorrana. Al mateix temps, el col·lectiu "altres nacionalitats" creix dins la societat. 

Davant aquest escenari, La Veu Lliure ha preguntat a Carine Montaner, presidenta del grup parlamentari d’Andorra Endavant, com poden els nacionals beneficiar-se més.

39.815 andorrans en una població que frega els 90.000 habitants

Alguns andorrans han expressat que l’únic element que els diferencia dels residents estrangers és el dret a vot. En aquest context, Montaner ha estat contundent: 

“Nosaltres pensem que els nacionals han de tenir prioritat a nivell de l’habitatge estatal. Tot el parc públic ha de ser prioritat per als andorrans, com no pot ser d’una altra manera.”

La líder parlamentària ha recordat que la seva formació impulsa un projecte de construccions modulars per facilitar l’accés a l’habitatge. 

“Com fa Mònaco, prioritat als nacionals en aquest sentit. Un nacional no ha de marxar de casa seva, ha de tenir un allotjament i no pot gastar més d’un 20% de la seva renda en habitatge”, ha afirmat.

“És prioritari mimar els andorrans”

Segons la proposta d’Andorra Endavant, un cop cobertes les necessitats dels ciutadans andorrans —tant treballadors com jubilats o aquells que “han fet meritocràcia”— es podria contemplar accés al parc públic als residents de llarga durada.

“És prioritari mimar els nacionals”, ha conclòs Montaner, defensant un model que prioritzi els ciutadans del país en un context de creixement demogràfic sostingut i pressió sobre el mercat immobiliari.

Actualment, segons la normativa vigent, un resident de llarga durada pot sol·licitar accés a una vivenda del parc públic. Tot i això, Carine Montaner proposa un canvi de prioritat: abans de donar resposta a aquests residents, cal assegurar que tots els ciutadans andorrans tinguin cobertes les seves necessitats d’habitatge.

A més de l’habitatge, la creixent presència de persones procedents de Llatinoamèrica i d’altres regions planteja nous reptes per a la societat andorrana. L’arribada massiva de residents genera qüestions lingüístiques, ja que la diversitat de llengües dificulta la comunicació i la cohesió social. 

Finalment, afecta la permanència al país, ja que molts residents tenen una alta rotació i no s’estableixen a llarg termini, fet que complica i podria saturar la planificació educativa, laboral i de serveis públics.