Quan comprar a Andorra ja no és més barat

Durant molts anys, Andorra ha estat sinònim de compres intel·ligents. La fiscalitat reduïda i la imatge de "paradís de les compres" han fet que molts consumidors donessin per fet que omplir el carro al Principat sempre era una bona operació. Però aquesta percepció mereix ser revisada.

Un estudi comparatiu que he elaborat entre 14 productes bàsics de consum quotidià —oli, cafè, pasta, arròs, llegums, fruita, verdura i productes de neteja— mostra una realitat diferent. Comparant els preus dels principals supermercats d'Andorra amb els del Mercadona de la Seu d'Urgell, la mateixa cistella costa un 16,5% més a Andorra: 42,78 euros davant dels 35,72 euros de la botiga catalana.

La diferència encara és més significativa si es té en compte el Tax Free. Un consumidor que gasti 50 euros al Mercadona recupera aproximadament 4,94 euros de l'IVA mitjançant aquest sistema, de manera que el cost final és de 45,06 euros. En canvi, aquella mateixa compra hauria costat prop de 59,88 euros a Andorra. L'estalvi real de creuar la frontera arriba així als 14,82 euros, és a dir, gairebé un 25%.

Aquest resultat pot sorprendre, especialment perquè sovint s'associa l'IVA espanyol del 21% amb uns preus necessàriament més elevats. Tanmateix, aquesta idea parteix d'una simplificació. La major part dels aliments bàsics tributen al tipus superreduït del 4%, mentre que només els productes de neteja i higiene suporten el 21%. En la cistella analitzada, l'IVA mitjà és d'un 9,9%, molt lluny del tipus general.

Això també explica per què el Tax Free no és tan determinant quan es compra alimentació. Com que l'IVA suportat és relativament baix, la devolució també ho és. El veritable estalvi no prové tant del reemborsament de l'impost com dels preus inicials més competitius dels productes.

Aquestes dades no impliquen que comprar a Andorra sigui sempre més car. Hi ha categories, marques o promocions concretes que poden oferir avantatges. Tampoc es poden ignorar factors com el temps invertit, el cost del desplaçament o la comoditat de comprar a prop de casa. Però sí que posen en dubte una idea molt arrelada: que la baixa fiscalitat garanteix automàticament una cistella més econòmica.

En un moment en què les famílies vigilen cada euro, els consumidors necessiten transparència i comparacions objectives més que eslògans. La competència no s'hauria de mesurar per la reputació històrica d'un territori, sinó pels preus que realment arriben a la caixa.

Potser ha arribat el moment que el debat deixi de centrar-se en els impostos i se centri en allò que realment importa: quin és el preu final que paga el consumidor.