Referèndum de la UE a Islàndia: els ciutadans voten si inicien negociacions amb Brussel·les
La consulta no és jurídicament vinculant, però el seu resultat tindrà un fort pes polític sobre el futur de les relacions
Islàndia tornarà a posar sobre la taula la seva possible entrada a la Unió Europea. Els ciutadans estan cridats aquest dissabte a les urnes per decidir si el país ha d’obrir negociacions amb Brussel·les per a una futura adhesió, en una consulta que arriba amb els partidaris i detractors pràcticament dividits.
El referèndum no decidirà directament l’entrada d’Islàndia a la UE. Una victòria del sí permetria iniciar el procés negociador i, si eventualment s’arribés a un acord amb Brussel·les, els islandesos haurien de tornar a votar per decidir si accepten o rebutgen les condicions pactades.
Segons informa El Mundo, les enquestes mostren un escenari ajustat entre partidaris i contraris a iniciar les converses. El vot anticipat també apunta a una elevada mobilització: fins dimarts a la nit, unes 41.000 persones ja havien votat, aproximadament el 15% dels 272.690 electors amb dret a participar.
La consulta no és jurídicament vinculant, però el seu resultat tindrà un fort pes polític sobre el futur de les relacions entre Reykjavík i Brussel·les.
Inflació i euro davant la corona islandesa
L'economia és un dels grans arguments dels partidaris d'apropar Islàndia a la UE. El país arrossega una inflació del 5,3%, mentre que els tipus d'interès oficials se situen en el 8% i els interessos de les hipoteques poden arribar al 9% o el 10%.
Una part dels partidaris del sí considera que una eventual adhesió podria acabar conduint Islàndia cap a l'adopció de l'euro i l'abandonament de la corona islandesa, amb l'objectiu de reduir la volatilitat monetària i facilitar unes condicions financeres més estables.
El Govern de coalició encapçalat per la primera ministra Kristrún Frostadóttir, de l'Aliança Socialdemòcrata, ha situat la qüestió europea novament al centre del debat polític.
Els partidaris del no, però, consideren que els potencials avantatges econòmics no compensen una eventual cessió de sobirania a les institucions europees.
La pesca, una de les grans línies vermelles
Un dels assumptes més sensibles és la pesca, una indústria estratègica per a l'economia islandesa i profundament vinculada a la identitat del país.
La ministra d'Afers Exteriors, Þorgerður Katrín Gunnarsdóttir, ha defensat que qualsevol eventual acord d'adhesió haurà de garantir que Islàndia mantingui el control sobre la gestió dels seus recursos pesquers.
La qüestió pot convertir-se en un dels principals obstacles d'una futura negociació amb Brussel·les, ja que l'entrada a la UE implicaria abordar l'encaix d'Islàndia dins de la política pesquera europea.
Els detractors de l'adhesió també alerten que incorporar-se plenament a la Unió significaria traslladar part de les competències nacionals a les institucions comunitàries, mentre que els partidaris sostenen que Islàndia guanyaria capacitat d'influència participant directament en les decisions europees.
L'Àrtic i Groenlàndia entren en el debat
La consulta també té una important dimensió geoestratègica. Islàndia ocupa una posició clau al nord de l'Atlàntic i a les portes de l'Àrtic, una regió que ha guanyat pes en la competició internacional.
El Govern va avançar a aquest any una consulta inicialment prevista per al 2027 en un context de creixent tensió al voltant de Groenlàndia i de la seguretat de l'Àrtic.
Per als partidaris d'una aproximació a Brussel·les, formar part de la UE podria reforçar la posició internacional i la sobirania islandeses davant un escenari geopolític cada vegada més complex. Els detractors recorden, en canvi, que Islàndia ja forma part de l'OTAN i qüestionen que la UE pugui aportar una protecció militar comparable.
El referèndum arriba, a més, mentre l'OTAN desenvolupa maniobres a Islàndia i la Xina incrementa el seu interès per les rutes comercials de l'Àrtic.
