Ricard Poy converteix dos dels seus mitjans en aparador del seu llibre sobre BPA sota format de notícia

La frontera entre informació i promoció comercial ha tornat a quedar en qüestió dins del panorama mediàtic andorrà després que el periodista Ricard Poy hagi utilitzat dos dels mitjans vinculats al seu entorn editorial per difondre, en format de peça informativa, el llançament del seu nou llibre sobre la caiguda de Banca Privada d’Andorra (BPA).

La publicació feta amb IA, presentada com una notícia convencional coincidint amb la diada de Sant Jordi, relata l’aparició de La caída de Banca Privada d’Andorra: los emails delatores, una obra signada pel mateix Poy juntament amb José Luis Pérez. El text, però, ha generat sorpresa en alguns sectors del periodisme andorrà per la manca de separació visible entre contingut informatiu i autopromoció editorial.

Discurs únic i cherry picking

Diverses veus del sector consideren inèdit que un professional faci servir plataformes informatives sota la seva influència per promocionar directament un producte propi sense identificar clarament el contingut com a publicitat o article promocional. La situació ha reobert el debat sobre els límits de l’ètica periodística en un mercat petit com l’andorrà, on sovint coincideixen interessos empresarials, editorials i personals.

El cas ha cridat encara més l’atenció perquè la peça es presenta amb l’estructura d’una notícia tradicional, incloent titular, fotografia, desenvolupament narratiu i to aparentment neutral, malgrat que el benefici comercial de la publicació recau en el mateix autor que controla part del relat públic sobre el cas BPA des de fa anys. 

Fonts coneixedores del sector apunten que la figura de Poy fa temps que genera controvèrsia per la seva posició persistent sobre l’afer BPA, un assumpte en què alguns professionals li retreuen una manca d’objectivitat i una línia editorial marcada per una visió unilateral dels fets. Aquest nou episodI reforçaria la percepció que part del relat mediàtic sobre la intervenció bancària continua estant condicionat per interessos particulars. 

En aquest context, també sorprèn el silenci mediàtic sobre altres elements rellevants del cas BPA, com ara les declaracions del senador nord-americà Bill Hagerty, que al Senat va expressar reserves sobre la possibilitat que Espanya hagués utilitzat el mecanisme del FinCEN amb finalitats polítiques més que no pas estrictament contra el crim financer. 

Aquest tipus d’informació, de gran transcendència internacional, no ha tingut ressò en els mateixos mitjans que, en canvi, han optat per donar cobertura destacada a un llibre del qual ni tan sols s’identifica clarament l’autor fins al darrer paràgraf. Tot plegat reforça la percepció que el contingut presentat no respon a un exercici periodístic rigorós, sinó a una operació de promoció encoberta, construïda amb aparença de notícia però lluny de ser un relat orgànic o fruit d’una investigació independent.

La publicació del llibre, lluny de limitar-se a l’àmbit literari, ha acabat obrint un nou debat sobre la credibilitat del periodisme al Principat i sobre fins a quin punt alguns mitjans poden convertir-se en eines de promoció personal sense distingir amb claredat entre notícia i propaganda.