San Marino confia que la reserva de Bulgària que ha endarrerit l'acord sigui només tècnica i no una represàlia pel 'Cas Starcom'
Luca Beccari ha insistit que, fins ara, Bulgària havia mantingut una actitud favorable cap al procés d’associació
El procés d’aprovació de l’acord d’associació entre la Unió Europea, Andorra i San Marino ha patit una nova frenada després que Bulgària mantingués la seva reserva al si del grup EFTA, fet que ha provocat la suspensió de la votació prevista aquest dimecres al Coreper.
La situació ha estat confirmada pel secretari d’Estat d’Afers Exteriors de San Marino, Luca Beccari, que ha assegurat a RTV San Marino que el govern sammarinès analitzarà durant els pròxims dies si la posició búlgara respon únicament a qüestions “tècniques” o si es tracta d’una oposició política de fons a l’acord.
“Veurem en les pròximes reunions de l’EFTA si la posició búlgara és tècnica, vinculada a autoritzacions internes, o bé una posició realment obstructiva respecte a l’acord”, ha declarat Beccari en una entrevista aquest dimecres.
Segons el responsable d’Exteriors, Bulgària hauria justificat la seva reserva per la necessitat de disposar de més temps arran dels canvis recents al seu govern.
Tot i això, el dirigent sammarinès ha admès que la situació genera preocupació perquè l’aprovació del text necessita consens unànime en les instàncies preparatòries europees abans d’arribar als òrgans polítics definitius.
Beccari ha insistit que, fins ara, Bulgària havia mantingut una actitud favorable cap al procés d’associació de San Marino amb la UE i ha expressat la seva confiança que no es tracti d’un bloqueig polític estructural.
En aquest context, també ha aparegut novament sobre la taula el conegut “cas Starcom”, una controvèrsia financera sota investigació judicial a San Marino i que alguns sectors crítics haurien relacionat amb les reticències búlgares. Beccari, però, ha rebutjat frontalment aquesta hipòtesi.
“No vull pensar que aquesta posició estigui vinculada al cas Starcom. És una qüestió privada, encara sota investigació judicial, i no pot convertir-se en un element d’aquesta magnitud en el pla de les relacions internacionals”, ha afirmat.
El ministre ha defensat que San Marino ha fet durant els darrers anys un “camí virtuós” d’aproximació als estàndards europeus en matèria financera i reguladora, i considera que l’acord trilateral representa precisament un reforç dels mecanismes d’integració i supervisió comunitària.
Malgrat el nou retard, el govern sammarinès evita parlar d’un bloqueig indefinit. Beccari ha remarcat que durant les últimes setmanes s’havien resolt diversos obstacles importants, entre ells la reserva espanyola sobre la naturalesa mixta de l’acord i diferents autoritzacions internes que encara faltaven en alguns estats membres.
“El Coreper es tornarà a reunir aquest mateix mes i el grup EFTA es reuneix cada setmana. Som a l’últim pas i esperem que aquesta situació es pugui resoldre positivament en els pròxims dies”, ha conclòs.
La nova reunió del Coreper ha quedat fixada per al 20 de maig, mentre continuen les negociacions diplomàtiques per intentar culminar definitivament un acord que encara necessita unanimitat efectiva entre tots els estats membres de la UE.
Què pensa el Govern d'Andorra?
A Andorra, el ministre de Medi Ambient i portaveu del Govern, Guillem Casal, ha restat importància al retard. Casal ha afirmat que l’acord està en una fase molt avançada i pràcticament tancat en el seu contingut, i que els actuals ajustos són només tècnics. Ha recordat que el calendari depèn de les institucions europees, no d’Andorra, tot i que el Principat hi pot influir políticament.
També, el ministre ha recordat que la firma no comportarà l'entrada en vigor de l'acord. De fet, ha destacat que la presidència xipriota de la UE manté l’objectiu de tancar l’acord abans de finals de juny, tot i les tensions entre estats membres. Segons Casal, aquestes diferències són tècniques i no afecten el fons de l’acord.
Què és el 'Cas Starcom'?
En paral·lel al debat polític sobre l’acord amb la UE, ha tornat a emergir el context del conegut “cas Banca di San Marino / Starcom”, vinculat a operacions financeres internacionals i a investigacions sobre intents d’adquisició de l’entitat bancària sammarinesa.
Segons diverses informacions, el cas estaria relacionat amb Starcom Holding, un hòlding amb participació majoritària a Eurohold Bulgaria AD, que al seu torn controla el grup assegurador Euroins Insurance Group (EIG). L’any 2023, la filial romanesa Euroins Romania va ser declarada en fallida després que l’autoritat reguladora del país li retirés la llicència, enmig d’una forta polèmica en termes de regulació a escala europea.
El cas ha tingut continuïtat en l’àmbit internacional, amb la implicació d’organismes com l’Autoritat Europea d’Assegurances i Pensions (EIOPA) i la Comissió Europea, així com amb la presentació d’un arbitratge internacional per part d’Eurohold i EIG contra Romania, valorat en prop de 500 milions d’euros davant el centre d’arbitratge ICSID de Washington.
D'altra banda, al febrer de 2026, una conferència a Brussel·les sobre els acords d’associació de la UE amb microestats va reobrir el debat sobre el pacte amb San Marino i va posar en dubte la seva aprovació immediata.
Durant l’acte, diversos experts i representants polítics van demanar aturar o revisar l’acord, argumentant riscos per al mercat únic europeu, especialment en matèria de regulació financera, transparència bancària i control del blanqueig de capitals. San Marino va ser assenyalat mentre que van reivindicar els avenços d'Andorra i la seva homologació internacional als estàndards.
En aquest context, Bulgària va adoptar una posició especialment crítica, impulsant que l’acord quedés “en espera” fins que es garantís un compliment total dels estàndards europeus. Aquesta postura es va reforçar amb intervencions d’experts vinculats al sector financer búlgar, que van recordar controvèrsies relacionades amb operacions bancàries (Caso Starcom) a San Marino.
