Ucraïna, Rússia i els EUA impulsen a Abu Dhabi les primeres negociacions per posar fi a la guerra

Ucraïna, Rússia i els Estats Units es van reunir aquest divendres a Abu Dhabi per donar un nou impuls a les negociacions destinades a posar fi a gairebé quatre anys de guerra. Es tracta de la primera trobada trilateral des de l’inici de la invasió russa a gran escala, amb el conflicte del Donbàs com a eix central de les converses.

La reunió es va celebrar poques hores després que l’enviat especial de Washington, Steve Witkoff, mantingués una trobada prèvia a Moscou amb el president rus, Vladimir Putin, amb l’objectiu d’aplanar el terreny diplomàtic abans de la cita als Emirats Àrabs Units.

“La qüestió del Donbàs és clau. Es debatrà, així com la perspectiva de les tres parts”, va afirmar el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, en la vigília de les negociacions.

Delegacions desiguals i protagonisme nord-americà

Les delegacions no van arribar a Abu Dhabi en igualtat de condicions. Els Estats Units hi van enviar Witkoff juntament amb Jared Kushner, gendre de l’expresident Donald Trump, després d’haver mantingut contactes directes amb el Kremlin. Moscou va assegurar que els representants nord-americans “han fet molt per preparar les converses sobre seguretat”, tot i advertir que Rússia continuarà l’ofensiva militar si no s’assoleix un acord diplomàtic satisfactori.

Per part russa, l’equip negociador està encapçalat pel sotscap de l’Estat Major, Igor Kostyukov, i l’inversor Kirill Dmitriev. La delegació ucraïnesa inclou figures habituals de processos negociadors anteriors, com Rustem Umerov, Andrii Hnatov, David Arakhamia i el cap de l’oficina presidencial, Kyrylo Budanov.

El Donbàs, punt de fricció principal

El portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, va reiterar abans de l’inici de la reunió les “condicions molt importants” de Moscou: la retirada total de les forces armades ucraïneses del Donbàs. Actualment, Rússia controla prop del 90% del territori d’aquesta regió, a més de zones de Zaporíjia, Kherson, Crimea i Khàrkiv.

El conseller del Kremlin, Iuri Uxakov, va suggerir que la disputa hauria de resoldre’s segons la denominada “fórmula d’Anchorage”, una proposta de 28 punts pactada entre Trump i Putin a Alaska, percebuda a Kíiv com una exigència de capitulació total.

En paral·lel, Washington planteja convertir el Donbàs en una zona econòmica lliure i desmilitaritzada, amb garanties de seguretat per a Ucraïna, tot i que encara no està clar si el Kremlin acceptarà aquesta opció.

Escalada militar i crisi humanitària

Malgrat l’obertura diplomàtica, Rússia continua intensificant la pressió militar. Almenys quatre persones van morir, entre elles un nen de cinc anys, en un atac nocturn amb drons contra una zona residencial de Kramatorsk, a l’est del país. Les forces armades ucraïneses van informar de l’impacte d’onze drons més en diferents punts del territori.

Els atacs reiterats contra les infraestructures energètiques han agreujat la crisi humanitària en ple hivern. L’alcalde de Kíiv, Vitaly Klitxkó, va assegurar que 1.940 blocs d’habitatges continuen sense calefacció després dels bombardejos russos del 9 al 20 de gener.

“És una situació extremadament difícil i pot empitjorar”, va advertir Klitxkó, tot recomanant a la població abandonar temporalment la capital si disposa d’alternatives amb electricitat i calefacció.

Un pas incert cap a la pau

Tot i el simbolisme de la trobada, les expectatives continuen sent prudents. “És un pas, tant de bo cap al final de la guerra, però poden passar moltes coses”, va concloure Zelenski, conscient que el futur del conflicte continua pendent tant del tauler diplomàtic com del camp de batalla.