Villarejo s'empara en la imputació a Andorra per evitar declarar en el judici dels Pujol

El comissari jubilat del Cos Nacional de Policia (CNP) José Manuel Villarejo es va negar aquest dimarts a la Audiència Nacional a ratificar que va investigar l’expresident Jordi Pujol i empresaris catalans vinculats, com els Sumarroca, durant l’anomenada operació Catalunya, malgrat l’existència d’informes i àudios que així ho acrediten.

Segons fonts judicials, Villarejo va al·legar que la família Pujol l’ha denunciat a Andorra, en un cas reactivat per la Fiscalia andorrana que es desenvolupa en paral·lel al procediment a Espanya, que inclou l’aleshores president Mariano Rajoy. Davant la insistència del president del tribunal, José Ricardo de Prada, perquè respongués amb serietat, Villarejo va mantenir la seva negativa, afirmant sentir-se “coaccionat pel tribunal”.

Controvèrsies i actitud del testimoni

Durant l’interrogatori, l’excomissari va adoptar un to provocador i va minimitzar la validesa de les seves pròpies notes com a agent d’intel·ligència. Quan se li va preguntar per Vicky Álvarez, exparella de Pujol Jr., Villarejo va respondre amb comentaris inapropiats sobre la seva relació amb “moltes dones”, fet que va provocar el reprotxe del tribunal.

El fiscal d’Anticorrupció, Fernando Bermejo, també va manifestar la seva queixa pel desenvolupament de l’interrogatori, donada la relació del testimoni amb altres casos investigats.

Informació aportada a la justícia andorrana

El novembre passat, Villarejo va declarar davant la jutgessa d’Andorra que el Govern de Rajoy havia estat responsable de l’operació destinada a intervenir la Banca Privada d’Andorra (BPA). Segons la querella andorrana, els titulars de BPA i del Banco de Madrid van denunciar coaccions de policies espanyols per obtenir informació sobre els Pujol, dades que van ser publicades posteriorment per El Mundo, i que dies després van portar al reconeixement públic de fons no declarats a Andorra per part de la família Pujol.

Responsabilitats en la “policia patriòtica”

Abans de Villarejo, Eugenio Pino, aleshores Director Adjunt Operatiu (DAO) de la policia espanyola, va negar haver ordenat investigar els Pujol Ferrusola o empresaris vinculats a l’independentisme català, assegurant que va ser el comissari Marcelino Martín-Blas qui va rebre un paper amb dades bancàries dels Pujol i el va derivar a una unitat investigadora. Martín-Blas, al seu torn, va afirmar que Pino li havia demanat que recollís informació de Joan Pau Miquel, aleshores CEO de la BPA, en un hotel de Madrid, tot i que va descriure que els documents eren antics i que ell els va trencar.

Villarejo, no obstant això, va insinuar que podria haver estat Martín-Blas qui va obtenir les dades, contradient la versió oficial de la policia.

Querella a Andorra i coaccions denunciades

A la querella andorrana, Higini Cierco i Joan Pau Miquel asseguren haver rebut coaccions de Martín-Blas i de l’inspector en cap Celestino Barroso, que segons la denúncia els pressionaven per facilitar dades dels Pujol i d’altres polítics com Artur Mas i Oriol Junqueras, amb la amenaça d’intervenir el banc, fet que va coincidir amb la nota del Tresor dels Estats Units (FINCen) sobre blanqueig de capitals contra la BPA, retirada posteriorment.

A més, la querella es va ampliar contra els comissaris Bonifacio Díez Sevillano i Barroso, també citats com a testimonis en el judici dels Pujol. Durant l’interrogatori, la defensa va insistir a saber si les dades bancàries dels Pujol s’havien obtingut després d’un casament a Madrid, cosa que els testimonis van negar, deixant en evidència la manca de claredat sobre l’origen de la informació publicada.