Virtus es presenta com a alternativa però manté lligams amb DA
Ladislau Baró ha reconegut la seva proximitat amb membres del nou partit
El nou partit Virtus ha fet el pas definitiu per consolidar-se com a formació política després d’anys funcionant com a grup d’opinió, en un context marcat pel creixent descontentament amb el Govern de Demòcrates per Andorra.
La formació emergeix impulsada, sobretot, per la percepció que l’executiu liderat per Xavier Espot no ha aconseguit resoldre un dels principals problemes del país i que les mesures han dibuixat una Andorra "irreconeixible".
L’habitatge, eix del desgast
Durant l’actual legislatura, el Govern ha situat la crisi del lloguer al centre de la seva acció política. Després d’una de les manifestacions més multitudinàries dels darrers anys a Andorra l'any 2023, es van aprovar pròrrogues en els contractes de lloguer com a mesura de contenció i les lleis òmnibus que han encarit el mercat i reduit l'oferta.
Tanmateix, l’executiu ha iniciat un procés de descongelació progressiva amb la propera llei que s'aprovarà dijous. Segons va explicar Espot:
“La llei només preveu que es pugui posar fi o renovar a partir de l’any que ve els contractes signats el 2012 o abans, o amb un preu de 6 €/m² o inferior, i amb uns increments anuals limitats, tant si es canvia com no de llogater.”
Aquesta mesura ha generat inquietud entre part de la població, que tem una pujada dels preus en un mercat ja molt tensionat.
Debat social i qüestions sensibles
Un altre dels fronts destacats de la legislatura ha estat el debat sobre l’avortament. El Govern ha optat finalment per una despenalització parcial, centrada a eliminar la responsabilitat penal de la dona.
El debat també ha tingut repercussions institucionals, amb tensions entre Andorra i la Santa Seu arran de declaracions atribuïdes a Ladislau Baró.
A nivell intern, alguns sectors consideren que l’executiu ha posat el focus en polítiques dirigides a col·lectius minoritaris, fet que ha generat distanciament amb una part del seu electorat tradicional.
L’acord amb la Unió Europea divideix opinions
El futur acord d’associació amb la Unió Europea és un altre dels grans temes sobre la taula.
Dins de Virtus, les posicions no són homogènies. Mentre que Josep Duró l’ha qualificat de “necessari”, Josep Mayoral ha expressat dubtes sobre el seu impacte real a llarg termini:
“Les grans línies tothom s’atreveix, però l’impacte real no el sabem. A nivell personal i professional, et diria que jo no signaria l’acord, però tampoc puc saber quin és l’impacte i com influeix en els veïns.”
Vincles amb Demòcrates que generen interrogants
Malgrat presentar-se com una alternativa, Virtus manté vincles evidents amb l’entorn de Demòcrates. Tant Duró com el vicepresident Josep Antoni López Alcántara tenen familiars directes amb càrrecs dins del partit taronja.
A més, figures com Olga Forné Angrill o Òscar Rossell Margalef presenten trajectòries (legislatura del 2001) prèvies vinculades a l’espai liberal o del ja extinguit Partit Demòcrata (on militava el ministre Baró justament).
Fins i tot el mateix Ladislau Baró ha reconegut la seva proximitat amb membres del nou partit, fet que ha alimentat especulacions sobre possibles connexions estratègiques entre ambdues formacions.
Alternativa real o reconfiguració política?
La irrupció de Virtus obre un nou escenari en la política andorrana, especialment dins l’espai de centredreta. No obstant això, persisteixen dubtes sobre si es tracta d’una alternativa real o d’una reconfiguració del mateix espai polític.
A curt termini, la seva capacitat de creixement dependrà de la implantació territorial i de si aconsegueix diferenciar-se clarament de Demòcrates en qüestions clau com l’habitatge, l’acord amb la Unió Europea o les polítiques socials.
Afegeix un comentari nou
Notícies relacionades
Andorra Endavant no pot registrar les esmenes al pressupost 2026 per una incidència horària
