EDITORIAL | Radicalitzats o responsables?
Article d'opinió de Joel Picón
Les paraules del cap de Govern, Xavier Espot —“no neguitegem la ciutadania que ja prou radicalitzada està aquí i arreu”— són simptomàtiques d’un temps polític on els líders prefereixen advertir contra la crispació abans que assumir les seves pròpies responsabilitats. La radicalització no apareix del no-res: és conseqüència directa de polítiques que han degradat la qualitat de vida i han erosionat valors fonamentals de la nostra societat.
Durant anys, el relat woke i el bonisme polític han servit per justificar l’absència de decisions valentes en matèria de mercat laboral, immigració i cohesió social. Ara, sembla que Demòcrates per Andorra comença a fer autocrítica i a recuperar la seva essència, amb una visió més liberal del mercat i més ordre en qüestions com el reagrupament familiar o la immigració il·legal. Espot ja va admetre que el país no pot aspirar als 100.000 habitants amb els serveis públics actuals. Una veritat incòmoda, però necessària.
Mentrestant, l’Acord d’Associació amb la Unió Europea avança d’esquena al poble, els preus de lloguer ofeguen famílies i empreses i fan gairebé impossible atreure talent, i les quotes migratòries es tanquen amb una població flotant de 14 milions de persones l’any passat. Recordem, a més, que només el juny passat es van expulsar legítimament 200 famílies colombianes i 140 argentines en situació irregular. A Andorra, com a qualsevol estat seriós, la llei s’ha de complir.
En aquest context, parlar de radicalització com si fos una amenaça externa és reduccionista. Radicalitzar és també ignorar la realitat, assenyalar com “extrema dreta” aquells mitjans i partits que critiquen les polítiques oficials. Això no és extremisme, és sentit comú. Cal anar amb compte a l’hora de titllar de feixista qualsevol veu discrepant: la història recent ens mostra fins on pot arribar l’odi ideològic, com en el cas tràgic de l’assassinat del comunicador conservador Charlie Kirk. Sembla que aquells fonamentalismes de la democràcia, actualment, aposten per adoptar una actitud absolutista de no argumentar, ni escoltar l'altre per defensar un ideal que mai s'ajustarà a la realitat. I tots els idealismes estan condemnats, tard o d'hora a fracassar.
Si la política no vol alimentar la crispació, que comenci per la responsabilitat: garantir un país governable, sostenible i respectuós amb la seva identitat. La ciutadania no vol ser infantilitzada, vol ser escoltada. I això, no és radicalitzar. És democràcia.
